Diferència entre les revisions de "Winston Churchill"
m |
m |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[30 de novembre]] de [[1874]]–[[Londres]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. | + | '''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[30 de novembre]] de [[1874]]–[[Londres]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon [[Primer Ministre del Regne Unit]] en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i [[Oratoria|orador]], Churchill fon també [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]], i fon nomenat ciutadà honorari dels [[Estats Units d'America]].<ref>[http://www.senate.gov/reference/resources/pdf/pl8806.pdf «Winston Churchill»] Pub.L. 86-6. U.S. Senate</ref> |
[[Image:Winston Churchill 1874 - 1965 ZZZ5426F.jpg|thumb|left|Churchill en uniforme militar, [[1895]]]] | [[Image:Winston Churchill 1874 - 1965 ZZZ5426F.jpg|thumb|left|Churchill en uniforme militar, [[1895]]]] | ||
[[Image:Churchillwithsonandgrandson.jpg|thumb|left|Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en [[1952]]]] | [[Image:Churchillwithsonandgrandson.jpg|thumb|left|Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en [[1952]]]] | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jenny Jerome]], era d'orige [[Estats Units|estadounidenc]].<ref>Jenkins, Roy (2002). Churchill. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en | + | Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jenny Jerome]], era d'orige [[Estats Units|estadounidenc]].<ref>Jenkins, Roy (2002). Churchill. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'[[Índia Britànica]], [[Sudan]] i en la [[Guerres dels Boers|Segona Guerra dels Boers]]. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes. |
En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]]. | En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]]. | ||
| − | Encara que permaneixqué fora de la política en la década de [[1930]], liderà l'alerta sobre el perill de [[Adolf Hitler]] i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, després de la dimissió de [[Neville Chamberlain]] el [[10 de maig]] de [[1940]], se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els dificils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la [[Alemanya Nazi]]. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] sobre les [[Potencies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Potencies de l'Eix]]. | + | Encara que permaneixqué fora de la política en la década de [[1930]], liderà l'alerta sobre el perill de [[Adolf Hitler]] i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, després de la dimissió de [[Neville Chamberlain]] el [[10 de maig]] de [[1940]], se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els dificils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la [[Alemanya Nazi]]. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] sobre les [[Potencies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Potencies de l'Eix]]. |
Després de que el seu partit conservador perguera les [[Eleccions generals del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]], Churchill liderà l'oposició. En [[1951]] conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en [[1955]]. A la seua mort en [[1965]], la regina [[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]] li concedí l'honor d'un [[funeral d'estat]] en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4421081.stm «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill»] Gould, Peter. BBC News.</ref> Churchill es recordat com un dels homens més influents en l'[[Història del Regne Unit|història britànica]]. | Després de que el seu partit conservador perguera les [[Eleccions generals del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]], Churchill liderà l'oposició. En [[1951]] conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en [[1955]]. A la seua mort en [[1965]], la regina [[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]] li concedí l'honor d'un [[funeral d'estat]] en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4421081.stm «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill»] Gould, Peter. BBC News.</ref> Churchill es recordat com un dels homens més influents en l'[[Història del Regne Unit|història britànica]]. | ||
Revisió de 19:40 10 ago 2014
| Winston Churchill | |||
|---|---|---|---|
| Sir Winston S Churchill.jpg | |||
| Nacionalitat: | Britànic | ||
| Naiximent: | 30 de novembre de 1874 | ||
| Lloc de naiximent: | Palau de Blenheim | ||
| Defunció: | 24 de giner de 1965 (als 90 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Londres | ||
Winston Leonard Spencer Churchill (Palau de Blenheim, 30 de novembre de 1874–Londres, 24 de giner de 1965) fon un polític i estadiste britànic, conegut pel seu liderage del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon Primer Ministre del Regne Unit en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i orador, Churchill fon també oficial de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el Premi Nobel de Lliteratura, i fon nomenat ciutadà honorari dels Estats Units d'America.[1]
Biografia
Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels Ducs de Marlborough. Son pare, Lord Randolph Churchill, fon un polític carismàtic i Ministre de Facenda del Regne Unit; sa mare, Jenny Jerome, era d'orige estadounidenc.[2] Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'Índia Britànica, Sudan i en la Segona Guerra dels Boers. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.
En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la Primera Guerra Mundial, fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i Primer Lord de l'Almirantat com part del govern lliberal de H. H. Asquith. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa Batalla de Gallipoli, que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el front occidental com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el govern conservador de Stanley Baldwin entre 1924 i 1929, a on prengué la controvertida decisió de tornar la lliura esterlina en 1925 al patró or com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'Índia i la seua resistencia a l'abdicació de Eduart VIII en 1936.
Encara que permaneixqué fora de la política en la década de 1930, liderà l'alerta sobre el perill de Adolf Hitler i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, després de la dimissió de Neville Chamberlain el 10 de maig de 1940, se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els dificils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la Alemanya Nazi. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels Aliats sobre les Potencies de l'Eix.
Després de que el seu partit conservador perguera les eleccions generals de 1945, Churchill liderà l'oposició. En 1951 conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en 1955. A la seua mort en 1965, la regina Isabel II li concedí l'honor d'un funeral d'estat en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.[3] Churchill es recordat com un dels homens més influents en l'història britànica.
Referències
- ↑ «Winston Churchill» Pub.L. 86-6. U.S. Senate
- ↑ Jenkins, Roy (2002). Churchill. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2
- ↑ «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill» Gould, Peter. BBC News.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Winston Churchill