Diferència entre les revisions de "Ido"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles. | L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles. | ||
| − | L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat | + | L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estes anys fins als nostres dies. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www.idolinguo.com/ | + | *[http://www.idolinguo.com/ Pàgina uep oficial] |
{{traduït de|ca|Ido}} | {{traduït de|ca|Ido}} | ||
[[Categoria:Llengües artificials]] | [[Categoria:Llengües artificials]] | ||
Revisió de 13:44 14 jun 2013
| Ido Ido | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Linguo internaciona (Llengua internacional) |
| Parlat en: | Arreu del món |
| Regió: | |
| Parlants: | 100-200 |
| Rànquing: | No és entre les 100 primeres |
| Família: | Llengua planificada |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Cap país; moltes ONG (sobretot associacions d'ido) |
| Regulat per: | Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI) |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | io |
| ISO 639-2 | ido |
| ISO/FDIS 639-3 | ido |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
Ido és una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenrollar a principis del segle XX, i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en Europa.
L'Ido i esperanto compartixen bona part de la gramàtica i el vocabulari, i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.
L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon Louis Couturat, i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en 1914 i la Primera Guerra Mundial van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista Progreso (creada per Couturat en 1908), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estes anys fins als nostres dies.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Ido de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.