Diferència entre les revisions de "Tirant lo Blanch"
m (Text reemplaça - 'Llliteratura' a 'Lliteratura') |
m (Text reemplaça - 'pagines' a 'pàgines') |
||
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, '''Tirant''' supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional. | L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit ''el Blanc'', el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, '''Tirant''' supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a '''Tirant lo Blanch''' com un llibre de cavalleries convencional. | ||
− | Tirant lo Blanch te un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues | + | Tirant lo Blanch te un pont entre l’[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], puix en les seues pàgines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a [[Cervantes]], llector aprofitat de [[Joanot Martorell]], a qui homenajà en el [[Quixot]] salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon". |
== Bibliografia == | == Bibliografia == |
Revisió de 17:32 11 jun 2013
Tirant lo Blanch es l'obra més important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en Valéncia l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.
L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit el Blanc, el primer heroe de ficcio de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages son quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en mes o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visio totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademes, Tirant supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiacio rapida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.
Tirant lo Blanch te un pont entre l’Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pàgines la tradicio cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construccio, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a sa novela de la cremacio inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".
Bibliografia
- "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
- "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.