Diferència entre les revisions de "Dénia"
m (Text reemplaça - 'època' a 'época') |
|||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]]. | Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]]. | ||
| − | En | + | En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide. |
| − | A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i | + | A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament. |
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Gastronomia i festes == | == Gastronomia i festes == | ||
| − | L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una | + | L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics. |
En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]]. | En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]]. | ||
== Política == | == Política == | ||
| − | El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als | + | El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat. |
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
Revisió de 15:15 11 jun 2013
| Dénia | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Alta | |||
| • Partit judicial: | Dénia | |||
| Ubicació: | 38°50′26″N 0°06′20″E | |||
| • Altitut: | 22 msnm | |||
| Superfície: | 66,2 km² | |||
| Població: | 44.035 hab. | |||
| • Densitat: | 665,18 hab./km² | |||
| Gentilici: | Denier, -a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03700 | |||
| Festes majors: | Moros i Cristians, Falles, Fogueres de Sant Joan, Bous a la mar | |||
| Alcalde: | Ana María Kringe Sánchez (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Dénia és una ciutat de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en la costa nort de la Província d'Alacant. Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.
Història
Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (Diniu el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre 636 i 693, en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de Toledo.
En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Daniyya serà la capital de la taifa creada en 1010 per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el 1076, al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de Saragossa, de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.
A partir del sigle XVIII, la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el 17 de novembre de 1708. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la Guerra de la Independència Espanyola. En el sigle XIX, Dénia es reincoproporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre 1837-1839. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.
Economia
La crisis de la passa, desde principis del sigle XX, supongué una certa paralisació econòmica de la ciutat. Des de els anys 1960 el turisme es convertix en la principal sector econòmic de Dénia provocant la desaparició de les indústries i una acelerà urbanisació.
Gastronomia i festes
L'arròs, el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, allioli, llandeta, pulp sec, gambes en bledes, etc. La mistela i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.
En quant a les festes n'hi han: Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians i els famosos Bous a la Mar.
Política
El Ajuntament estigué governat en la llegislatura 2003-2007 per el PSPV gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el PPCV tragué 5, el Bloc 4, la coalció Unió-Gent de Dénia 4 i Els Verts-L'Entesa, 1. En les eleccions de 2007, el PSOE obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joaquín Chornet Torres | UCD |
| 1983 - 1987 | Jaime Sendra Timoner | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Pepe Crespo Mahiques | Gent de Dénia |
| 1991 - 1995 | Sebastià Garcia i Mut | Bloc |
| 1995 - 1999 | Sebastià Garcia i Mut (1993-1995) Pedro Pastor (1995-1997) |
Bloc Gent de Dénia |
| 1999 - 2003 | Miguel Ferrer Marsal (*) | PPCV |
| 2003 - 2007 | Francisca Viciano Guillem | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Francisca Viciano Guillem Ana Kringe Sánchez(**) |
PSPV-PSOE PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Enllaços externs
- Ajuntament de Dénia
- Periòdic Canfali Marina Alta
- Portal Turístic de Dénia.
- Índex Estadístic Municipal de Dénia. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
- en Google Maps
- Web de Turisme de Dénia realisada per l'Agencia Valenciana de Turisme.
- Portal de la Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana.
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
- Galeria fotogràfica en un apartat dedicat a Dénia
- Dénia i el Cine
- Vista virtual de Dénia
| Municipis de La Marina Alta | |
|---|---|
|
Alcanalí • L'Atzúvia • Beniarbeig • Benidoleig • Benigembla • Benimeli • Benissa • Calp • Castell de Castells • Dénia • Gata • Llíber • Murla • Ondara • Orba • Parcent • Pedreguer • Pego • El Poble Nou de Benitachell • Ràfol d'Almúnia • Sagra • Sanet i Negrals • Senija • Setla i Mirarrosa • Teulada • Tormos • Vall d'Alcalà • La Vall d'Alauar • La Vall d'Ebo • La Vall de Gallinera • Verger • Xàbia • Xaló | |