Diferència entre les revisions de "Navarrés"

Revisió de 17:24 10 jun 2013

Navarrés és un municipi de la Comunitat Valenciana de la comarca de la Canal de Navarrés. Llimita en Bolbait, Chella i Quesa en la mateixa comarca i Sumacàrcer i Tous en la comarca de la Ribera Alta).

Geografia

Navarrés, en el cor de la comarca, es troba situat en els voltants del riu Grande. La nomenada Ceja del Rio Grande es la part del riu que transcorre per la carretera que du el mateix nom. Est és un recorregut d'excepcional bellea que permet apreciar la impressionant massa boscosa de pinades i matorrals aromàtics del citat riu.

En el nort-oest del terme municipal es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.

Núcleus

Navarrés
Playamonte

Història

L'Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments més importants de l'Eneolític en la Península i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del paleolític fins a l'Edat del Bronze són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per Jaume I (1208-1276), durant el seu sege en Xàtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris foren els Llúria, després passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en Bolbait, Chella i Bicorp, la qual seria elevada per Felip II (1527-1598) al ranc de marquesat, en 1560, acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs, quedà deshabitat en 1609, no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'expulsió; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'Almenara, els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
2.840	2.827	2.763	2.772	2.748	2.744	2.882	2.929	2.969	3.068

Economia

La riquea del municipi es distribuïx entre la ganaderia, conill i porc, i l'agricultura, entre la qual destaca la recent proliferació d'hivernàculs que han convertit el poble en un dels principals productors de flor de la Comunitat Valenciana; hi ha almagasens d'alls i, referent a l'indústria, una fàbrica de pantalons i una de vidre.

Monuments

Iglésia de l'Assunció. Reconstruïda en el segle XVIII. Campanar alçat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura neoclàssica, que es barreja en una ornamentació rococó. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de volta de mig canó, en llunetes i cúpula al creuer. En el presbiteri té un magnífic retaule de fusta tallada.
Ermita del Crist de la Salut. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any 1928, sent inaugurades les obres el dia 30 d'agost d'est any. La seua construcció consta d'una sola nau en pilastres, arcs de mig punt i volta de canó en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell retaule d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut.
L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant Joan de Ribera en el segle XVII en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any 1606, sent destruïda l'any 1936, la qual cosa supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any 1940 en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
El Castell. Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'Edat del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
Abribador de los moros.
La Tinaja. Almodí d'orige àrap.
Font de la Marquesa o de Los 24 chorros. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
Autèntics tesors d'art prehistòric en: Las Fuentes, Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero, Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).

Llocs d'interés

Ceja del Rio Grande. El gorc característic de les parts montanyeses del riu convida als turistes a realisar activitats en la naturalea que, de manera professional, es desenrollen en este terme municipal: treeking, descens de barrancs, tècniques verticals de muntanya, espeleologia...
Presa d'Escalona. En el nort-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
Avenc de les Graelles. LIC.

Festes i celebracions

Sant Antoni. En tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
Semana Cultural. La primera semana d'agost en activitats deportives, culturals, lúdiques, etc.
Festes Patronals. Del 8 al 12 d'octubre en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, passacarrers, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions deportives (fútbol, raspall, tir al plat, escacs, etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; focs artificials; concursos gastronòmics, etc.

Fills ilustres

Joan Baptista Humet (Navarrés, 1950 - Barcelona, 2008 ) Cantant.

Referències

Enllaços externs

Municipis de El Canal de Navarrés
Anna • Bicorp • Bolbait • Chella • Énguera • Millars • Navarrés • Quesa

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 * '''Iglésia de l'Assunció'''. Reconstruïda en el [[segle XVIII]]. Campanar alçat en [[1950]] sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura [[Neoclassicisme|neoclàssica]], que es barreja en una ornamentació [[rococó]]. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de [[volta]] de mig canó, en llunetes i [[cúpula]] al creuer. En el [[presbiteri]] té un magnífic retaule de fusta tallada.
 * '''Ermita del Crist de la Salut'''. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el segle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals van ser enterrats després de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any [[1928]], sent inaugurades les obres el dia [[30 d'agost]] d'est any. La seua construcció consta d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] en [[pilastres]], arcs de mig punt i [[volta de canó]] en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell [[retaule]] d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut. <br /> L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant [[Joan de Ribera]] en el [[segle XVII]] en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any [[1606]], sent destruïda l'any [[1936]], la qual cosa supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any [[1940]] en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
-* '''El [[Castell de Navarrés|Castell]]'''. Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'[[Edat del Bronze]], les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
+* '''El [[Castell de Navarrés|Castell''']]. Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'[[Edat del Bronze]], les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
 * '''''Abribador de los moros'''''.
 * '''''La Tinaja'''''. [[Almodí]] d'orige àrap.