Diferència entre les revisions de "Chiroxiphia caudata"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Chiroxiphia caudata - Thomaz de Carvalho Callado - 240416631.jpeg|miniatura|ballarí blau (''Chiroxiphia caudata'')]] | [[Archiu:Chiroxiphia caudata - Thomaz de Carvalho Callado - 240416631.jpeg|miniatura|ballarí blau (''Chiroxiphia caudata'')]] | ||
El '''ballarí blau''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]) o '''saltarín blau''' | El '''ballarí blau''' (en [[Argentina]] i [[Paraguay]]) o '''saltarín blau''' ('''''Chiroxiphia caudata''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Pipridae]] pertanyent al [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Chiroxiphia]]''. És natiu del centre oriental d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es distribuïx pel surest de Brasil (sur de [[Goiás]] i sur d'[[Estat de Baïa|Baïa]] cap al sur fins a l'oest d'[[Estat de Paraná|Paraná]] i [[Riu Gran del Sur]]), surest de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]] ([[Província de Missions|Missions]], noreste de [[Província de Corrents|Corrents]]). | Es distribuïx pel surest de Brasil (sur de [[Goiás]] i sur d'[[Estat de Baïa|Baïa]] cap al sur fins a l'oest d'[[Estat de Paraná|Paraná]] i [[Riu Gran del Sur]]), surest de [[Paraguay]] i extrem noreste d'[[Argentina]] ([[Província de Missions|Missions]], noreste de [[Província de Corrents|Corrents]]). | ||
Esta espècie és considerada comuna en la seua [[hàbitat natural]]: el [[sotobosque]] de boscs humits subtropicales o tropicals de la [[Mata Atlàntica]] i els boscs antics molt degradats, | Esta espècie és considerada comuna en la seua [[hàbitat natural]]: el [[sotobosque]] de boscs humits subtropicales o tropicals de la [[Mata Atlàntica]] i els boscs antics molt degradats, principalment avall dels 1500 {{esd|[[m s. n. m.]]}} d'altitut. | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix entre 14 i 15,5 [[cm]] de llongitut. Té un gran [[dimorfisme sexual]]. El macho és d'un blau intens en la corona roja i cap, ales i plomes externes de la coa negres. Les plomes centrals de la coa són més llargues. La femella és oliva, més clara per avall i pot tindre la #front taronja (tal volta les de major edat), les plomes centrals de la coa són solament una miqueta més llargues. Les pates són rojoses. | Medix entre 14 i 15,5 [[cm]] de llongitut. Té un gran [[dimorfisme sexual]]. El macho és d'un blau intens en la corona roja i cap, ales i plomes externes de la coa negres. Les plomes centrals de la coa són més llargues. La femella és oliva, més clara per avall i pot tindre la #front taronja (tal volta les de major edat), les plomes centrals de la coa són solament una miqueta més llargues. Les pates són rojoses. | ||
Els machos jóvens s'assemblen a la femella adulta, pero poc a poc desenrollen la corona roja, el negre del rostre, i finalment el restant del plomall dels machos adults. | Els machos jóvens s'assemblen a la femella adulta, pero poc a poc desenrollen la corona roja, el negre del rostre, i finalment el restant del plomall dels machos adults. | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
===Alimentació=== | ===Alimentació=== | ||
És [[omnívoro]]. S'alimenta principalment de [[frut]]s abundants en el seu hàbitat com [[Solanaceae|solanáceas]], [[Rubiaceae|rubiáceas]] i [[Piperaceae|piperáceas]], pero també d'[[Arthropoda|artròpodes]] menuts, [[aranya]]s i fins a flors. | És [[omnívoro]]. S'alimenta principalment de [[frut]]s abundants en el seu hàbitat com [[Solanaceae|solanáceas]], [[Rubiaceae|rubiáceas]] i [[Piperaceae|piperáceas]], pero també d'[[Arthropoda|artròpodes]] menuts, [[aranya]]s i fins a flors. | ||
===Reproducció=== | ===Reproducció=== | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
El sistema de acasalamiento de ''C. caudata'' és [[Poliginia|poligínico]], que els machos (de dos a sis) s'agreguen en locals tradicionals o ''leks'', per a fer exhibicions cooperatives en el [[sotobosque]], a on existix una jerarquia linear de domini que pot persistir per anys. El macho dominant del grup es comporta com un [[centinela]] en l'alt d'una percha, en la tentativa d'atraure femelles per a la cort. | El sistema de acasalamiento de ''C. caudata'' és [[Poliginia|poligínico]], que els machos (de dos a sis) s'agreguen en locals tradicionals o ''leks'', per a fer exhibicions cooperatives en el [[sotobosque]], a on existix una jerarquia linear de domini que pot persistir per anys. El macho dominant del grup es comporta com un [[centinela]] en l'alt d'una percha, en la tentativa d'atraure femelles per a la cort. | ||
La femella té el seu territori al voltant del niu, que té forma de cistella menuda colocada ben alt en una horqueta i pegada en taranyines. Posa dos ous parduzcos en manchitas obscures. Els [[incubació|incuba]] durant 18 dies i els pollets abandonen el niu 20 dies despuix. | La femella té el seu territori al voltant del niu, que té forma de cistella menuda colocada ben alt en una horqueta i pegada en taranyines. Posa dos ous parduzcos en manchitas obscures. Els [[incubació|incuba]] durant 18 dies i els pollets abandonen el niu 20 dies despuix. | ||
===Vocalisació=== | ===Vocalisació=== | ||
Emet un «''chao''» asprós i nassal, i un «''choueu, choueu..''» freqüent. Mentres realisen l'exhibició botant, emeten un kuá-«''kuáá-kuáá''» ronc i nassal, que s'accelera i culmina en esclats aguts. | Emet un «''chao''» asprós i nassal, i un «''choueu, choueu..''» freqüent. Mentres realisen l'exhibició botant, emeten un kuá-«''kuáá-kuáá''» ronc i nassal, que s'accelera i culmina en esclats aguts. | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''C. caudata'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[George Shaw|George Kearsley Shaw]] en 1793 baix el [[nom científic]] ''Pipra caudata''; la [[localitat tipo]] és «en llocs càlits de Sudamérica», esmenat posteriorment per a «Riu de Janeiro, Brasil». | L'espècie ''C. caudata'' va ser descrita per primera volta pel [[Ornitologia|ornitólogo]] [[Gran Bretanya|britànic]] [[George Shaw|George Kearsley Shaw]] en 1793 baix el [[nom científic]] ''Pipra caudata''; la [[localitat tipo]] és «en llocs càlits de Sudamérica», esmenat posteriorment per a «Riu de Janeiro, Brasil». Alguns autors, com [[BirdLife International]] citen a [[Frederick Polydore Nodder]] com coautor, pero la majoria dels autors consideren que Nodder no va participar de la descripció. | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Chiroxiphia''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «''caudata''», prové del [[idioma llatí|llatí]] «''caudatus''» que significa ‘de coa’, ‘que té una coa (llarga o curta)’. | El nom genèric femení «''Chiroxiphia''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «''caudata''», prové del [[idioma llatí|llatí]] «''caudatus''» que significa ‘de coa’, ‘que té una coa (llarga o curta)’. | ||
=== Taxonomia === | === Taxonomia === | ||
És [[monotípica]]. El present [[gènero (biologia)|gènero]] està cercanamente relacionat en el gènero ''[[Antilophia]]'', i s'han registrat ocasionalment [[Híbrit (biologia)|híbrits]] intergenéricos entre la present espècie i el '''soldadito''' (''[[Antilophia galeata]]''), este híbrit és molt conegut en [[Brasil]] pel nom popular de «''rei-dos-tangarás''» (en [[idioma portugués|portugués]]); | És [[monotípica]]. El present [[gènero (biologia)|gènero]] està cercanamente relacionat en el gènero ''[[Antilophia]]'', i s'han registrat ocasionalment [[Híbrit (biologia)|híbrits]] intergenéricos entre la present espècie i el '''soldadito''' (''[[Antilophia galeata]]''), este híbrit és molt conegut en [[Brasil]] pel nom popular de «''rei-dos-tangarás''» (en [[idioma portugués|portugués]]); aparentment ha hibridado també en el '''saltarín militar''' (''[[Ilicura militaris]]''). | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:39 8 jul 2026
El ballarí blau (en Argentina i Paraguay) o saltarín blau (Chiroxiphia caudata) és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Chiroxiphia. És natiu del centre oriental d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx pel surest de Brasil (sur de Goiás i sur d'Baïa cap al sur fins a l'oest d'Paraná i Riu Gran del Sur), surest de Paraguay i extrem noreste d'Argentina (Missions, noreste de Corrents).
Esta espècie és considerada comuna en la seua hàbitat natural: el sotobosque de boscs humits subtropicales o tropicals de la Mata Atlàntica i els boscs antics molt degradats, principalment avall dels 1500 m s. n. m. d'altitut.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 14 i 15,5 cm de llongitut. Té un gran dimorfisme sexual. El macho és d'un blau intens en la corona roja i cap, ales i plomes externes de la coa negres. Les plomes centrals de la coa són més llargues. La femella és oliva, més clara per avall i pot tindre la #front taronja (tal volta les de major edat), les plomes centrals de la coa són solament una miqueta més llargues. Les pates són rojoses.
Els machos jóvens s'assemblen a la femella adulta, pero poc a poc desenrollen la corona roja, el negre del rostre, i finalment el restant del plomall dels machos adults.
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]És omnívoro. S'alimenta principalment de fruts abundants en el seu hàbitat com solanáceas, rubiáceas i piperáceas, pero també d'artròpodes menuts, aranyas i fins a flors.
Reproducció
[editar | editar còdic]Els machos formen leks, que solen consistir en un sol adult i dos machos sub-adults, a on canten i "ballen" per a atraure a les femelles. Açò va ser demostrat en la série documental The Life of Birds de la BBC.
El sistema de acasalamiento de C. caudata és poligínico, que els machos (de dos a sis) s'agreguen en locals tradicionals o leks, per a fer exhibicions cooperatives en el sotobosque, a on existix una jerarquia linear de domini que pot persistir per anys. El macho dominant del grup es comporta com un centinela en l'alt d'una percha, en la tentativa d'atraure femelles per a la cort.
La femella té el seu territori al voltant del niu, que té forma de cistella menuda colocada ben alt en una horqueta i pegada en taranyines. Posa dos ous parduzcos en manchitas obscures. Els incuba durant 18 dies i els pollets abandonen el niu 20 dies despuix.
Vocalisació
[editar | editar còdic]Emet un «chao» asprós i nassal, i un «choueu, choueu..» freqüent. Mentres realisen l'exhibició botant, emeten un kuá-«kuáá-kuáá» ronc i nassal, que s'accelera i culmina en esclats aguts.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. caudata va ser descrita per primera volta pel ornitólogo britànic George Kearsley Shaw en 1793 baix el nom científic Pipra caudata; la localitat tipo és «en llocs càlits de Sudamérica», esmenat posteriorment per a «Riu de Janeiro, Brasil». Alguns autors, com BirdLife International citen a Frederick Polydore Nodder com coautor, pero la majoria dels autors consideren que Nodder no va participar de la descripció.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Chiroxiphia» es compon de les paraules del grec «kheir» o «kheiros» que significa ‘mà’ (en referència a l'ala) i «xiphos» que significa ‘espasa’, ‘sabre’; i el nom de l'espècie «caudata», prové del llatí «caudatus» que significa ‘de coa’, ‘que té una coa (llarga o curta)’.
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica. El present gènero està cercanamente relacionat en el gènero Antilophia, i s'han registrat ocasionalment híbrits intergenéricos entre la present espècie i el soldadito (Antilophia galeata), este híbrit és molt conegut en Brasil pel nom popular de «rei-dos-tangarás» (en portugués); aparentment ha hibridado també en el saltarín militar (Ilicura militaris).