Diferència entre les revisions de "Montesa"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| − | '''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], | + | '''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], a la [[comarca]] de [[La Costera]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Són | + | Són escasses les restes prehistòriques aparegudes al terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric a la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una xicoteta escultura, també de fang olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilitzats en diversos paraments del castell, indubtablement d'època romana i que prova l'existència, potser al mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes en alçar durant la [[Edat Mijana]] el castell. |
| − | Encara que el seu | + | Encara que el seu origen es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en època dels àrabs. Durant la conquesta cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdill musulmà [[Al-Azraq]] en guerra amb [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebel·lió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en [[1276]]. |
| − | L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant | + | L'any [[1289]] el rei [[Alfons III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant així amb cristians una zona que fins llavors havia estat perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins l'any [[1317]], data en què per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta al [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per aquest motiu, la vila i el castell de Montesa van aconseguir gran preponderància. |
| − | La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa| | + | La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrèmols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], així com una tràgica inundació en [[1864]]. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | *'''[[Castell de Montesa]]'''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes | + | *'''[[Castell de Montesa]]'''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes de l'històric castell. A l'interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc. |
| − | El [[ | + | El [[Terratrèmol de Montesa]] va ocasionar l'enfonsament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]]. |
| − | *'''Església Parroquial'''. Té | + | *'''Església Parroquial'''. Té com a titular a [[Mare de Deu de l'Assumpció|Nostra Senyora de l'Assumpió]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[segle XVIII]] i renovat el [[1857]]. |
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
| − | Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de | + | Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Déu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre. |
| − | + | A més, des de l'any [[1982]] se celebren festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. | |
| − | Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del [[9 d'octubre]] , commemorant la | + | Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la setmana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquesta de [[Jaume I]]. |
== Administració i Demografia == | == Administració i Demografia == | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
|} | |} | ||
| − | == | + | == Veure també == |
* [[Castell de Montesa]] | * [[Castell de Montesa]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Terratrèmol de Montesa]] |
| − | == Images de | + | == Images de satèl·lit i mapes == |
* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2] | * WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2] | ||
* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2] | * WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2] | ||
Revisió de 23:27 25 ago 2010
Montesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, a la comarca de La Costera.
Geografia
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel riu Canyoles en direcció sud-oest-nordest i limitat a la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions muntanyoses són de naturalesa cretàcica, mentre que el fons de la vall, a una altitud mijana de 249 m. es troba ocupat per moles miocèniques.
Des de València, s'accedeix a la localitat a través de la A-7 per a continuar en la A-35. També compta amb estació de ferrocarril de la línia C-2 de Proximitats Valéncia. (RENFE).
Localitats limítrofes
El terme municipal de Montesa limita amb les localitats següents: L'Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Canals, Enguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de València.
Història
Són escasses les restes prehistòriques aparegudes al terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric a la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una xicoteta escultura, també de fang olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilitzats en diversos paraments del castell, indubtablement d'època romana i que prova l'existència, potser al mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes en alçar durant la Edat Mijana el castell.
Encara que el seu origen es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en època dels àrabs. Durant la conquesta cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdill musulmà Al-Azraq en guerra amb Jaume I. De nou va tornar a ser centre de rebel·lió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de Jaume I, en 1276.
L'any 1289 el rei Alfons III va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant així amb cristians una zona que fins llavors havia estat perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins l'any 1317, data en què per desig de Jaume II es va crear l'orde monàstic-militar de Montesa com a substituta al Regne de Valéncia de la desapareguda Orde Del temple. Per aquest motiu, la vila i el castell de Montesa van aconseguir gran preponderància.
La vila va patir els efectes de diversos terratrèmols en març i abril de 1748, i en novembre de 1755, així com una tràgica inundació en 1864.
Monuments
- Castell de Montesa. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes de l'històric castell. A l'interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
El Terratrèmol de Montesa va ocasionar l'enfonsament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.
- Església Parroquial. Té com a titular a Nostra Senyora de l'Assumpió i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del segle XVIII i renovat el 1857.
Festes locals
Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Déu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
A més, des de l'any 1982 se celebren festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la setmana del 9 d'octubre , commemorant la conquesta de Jaume I.
Administració i Demografia
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Silverio P Sanz Navarro | n/d |
| 1983 - 1987 | Antonio Moltó Sanchis | n/d |
| 1987 - 1991 | Ricardo Bavera Vila | n/d |
| 1991 - 1995 | Vicente M Olivares | n/d |
| 1995 - 1999 | Vicente M Olivares | n/d |
| 1999 - 2003 | José Albalat Grimaltos | n/d |
| 2003 - 2007 | José Albalat Grimaltos | n/d |
| 2007 - 2011 | José Albalat Grimaltos | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.248 | 1.270 | 1.244 | 1.260 | 1.258 | 1.256 | 1.353 | 1.400 | 1.414 | 1.446 | 1.425 |
Veure també
Images de satèl·lit i mapes
Enllaços externs
- Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [3]
- L'Orde Militar de Montesa
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Montesa_(Valencia) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de La Costera | |
|---|---|
| L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva | |