Diferència entre les revisions de "Guixa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 59: Llínea 59:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://www.fao.org/plant-production-products/news-and-events/news/detail/en/c/1202697/ FAO – Lathyrus sativus]
 
* [https://www.fao.org/plant-production-products/news-and-events/news/detail/en/c/1202697/ FAO – Lathyrus sativus]
* Fasanella i Seligrat, Assumpta [[«Latirisme de Postguerra 1941-1943»]]. Gimbernat, 56, 2011, pàg. 123-136
+
* Fasanella i Seligrat, Assumpta [«Latirisme de Postguerra 1941-1943»]. Gimbernat, 56, 2011, pàg. 123-136
 
* [https://www.tropicos.org/name/1301666 Tropicos.org – ''Lathyrus sativus'']
 
* [https://www.tropicos.org/name/1301666 Tropicos.org – ''Lathyrus sativus'']
 
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-23094 The Plant List – ''Lathyrus sativus'']
 
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-23094 The Plant List – ''Lathyrus sativus'']

Revisió de 15:03 8 ago 2025

Guixa

Lathyrus sativus.png
Planta de Lathyrus sativus

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Lathyrus
Espècie Lathyrus sativus
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica


La guixa (Lathyrus sativus) és una planta herbàcea anual de la família de les Fabaceae, conreada històricament per a l'alimentació humana i animal, especialment en zones de secà i terres pobres.

Descripció

Espècie anual de tiges anguloses, de port postrat o ascendent, que pot arribar al metro de llarc.

  • Fulla: pinnada, formada per dos folíols llanceolats i un circell ramificat terminal. Estípules grans i sagitades.
  • Fruit: llegum comprimit, d’uns 2–3 cm, en 3–5 llavors angulars i dures.
  • Llavors: usades com a aliment i ferraja, pero poden tindre efectes tòxics si se'n consumixen en grans quantitats durant molt de temps.

Hàbitat

Originària de la regió mediterrànea i Àsia sur-occidental. Es cultiva en zones temperades, especialment en terres marginals, secans, i ambients semiàrits. Preferix sòls ben drenats i exposicions assolejades.

Taxonomia

El nom científic Lathyrus sativus va ser descrit per Carles Linneo.

Forma part del gènero Lathyrus, que inclou moltes espècies de lleguminoses silvestres i cultivades, com la pesolera (Lathyrus odoratus).

Etimologia

  • Lathyrus: del grec lathyros, usat antigament per a algunes lleguminoses.
  • sativus: que significa ‘conreat’ o ‘de cultiu’, indicant que es tracta d'una planta domèstica.

Usos

S'ha utilisat com a aliment de subsistència en époques de carestia i també per a alimentació animal. Les llavors contenen una neurotoxina (ODAP) que pot provocar una malaltia nomenada latirisme si es consumixen en excés. Un plat típic del Maestrat són els guissasos, a base de guixa i cigrons.

En agricultura, es valora per la seua resistència a la sequera, rusticitat i capacitat de millorar la fertilitat del sol.

Conservació

Encara es cultiva en certes regions d'Àfrica, Àsia i el Mediterràneu. L'us ha disminuït pel risc del latirisme, pero continua sent una opció viable en condicions extremes.

Referències

Bibliografia

  • Flora ibérica – Vol. VII: Fabaceae
  • Pardo de Santayana, M. et al. (2005). Etnobotánica en Castilla-La Mancha

Enllaços externs

Commons