Diferència entre les revisions de "Jesús Catalá"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Jesus_Catala.JPG‎|right|thumb|Monsenyor Catalá]]
 
[[Image:Jesus_Catala.JPG‎|right|thumb|Monsenyor Catalá]]
Msr. '''Jesús Esteban Catalá Ibáñez''' va naixer en [[Vilamarxant]] a la [[provincia de Valencia]] el 22 de decembre de 1949.  
+
Msr. '''Jesús Esteban Catalá Ibáñez''' va nàixer en [[Vilamarchant]] a la [[província de Valéncia]] el 22 de decembre de 1949.  
 +
 
 
==Estudis==
 
==Estudis==
 
===Primers Estudis===
 
===Primers Estudis===
Va fer els  estudis de bachiller (1961-1967) aixina com els estudis eclesiástics (1968-1974) en el Seminari diocesa de [[Valencia]]. Fou ordenat diácon en 1973, ministeri que va eixergir durant tres anys en el que ademes completa la seua formacio Teologica en la Diplomatura (1973) en l'Universitat Pontificia de [[Salamanca]] i la Llicenciatura (1976) a la Facultad de Teología [[Sant Vicent Ferrer]] de [[Valencia]]. El 3 de juliol de 1976 va ser ordenat prevere.
+
Va fer els  estudis de bachiller (1961-1967) aixina com els estudis eclesiàstics (1968-1974) en el Seminari diocesà de [[Valéncia]]. Fon ordenat diàcon en 1973, ministeri que va eixercir durant tres anys en el que ademés completa la seua formació Teològica en la Diplomatura (1973) en l'Universitat Pontifícia de [[Salamanca]] i la Llicenciatura (1976) a la Facultat de Teologia [[Sant Vicent Ferrer]] de Valéncia. El 3 de juliol de 1976 va ser ordenat prevere.
 
 
===Doctoras i Estudis Complementaris===
 
Msr. Catalá es doctor en Teología Pastoral i Catequética per la Pontificia Universitat Salesiana (1986) i doctor en Teología Dogmática per la Pontificia Universitat Gregoriana (1996). Tambe  es llicenciat en Filosofía i Ciencies de l'Educacio, especialitat en Psicología, per l'[[Universitat de Valéncia]] (1981), aon colabora en investigacions publicades per el departament d' Historia de la Psicología.
 
 
 
==Ministeri sacerdotal entre Valencia i Roma==
 
  
Els primers anys del ministeri sacerdotal els desenrolla en la [[diócesis de Valencia]], compaginant el treball en parroquies de la diócesis ab la docencia. Fou parroc dels pobles de [[Rotglá]] i de [[la Granja de la Costera]] i professor de Religio en un Institut d'ensenyança Mitja i en el Seminari Menor, en Xátiva. En 1978 fou destinat a la delegacio diocesana de Pastoral Vocacional, colaborant al mateix temps en l'equip de formadors del Seminari Diocesa i en la delegació diocesana del Clero. També fou professor de Religio en el Institut d'ensenyança Mitja [[Lluis Vives]] de [[Valencia]]. En 1982 fou nomenat párroc de [[Sant Carles Borromeo]] de [[Albal]], al temps que colabora en les delegacions diocesanes de Pastoral Vocacional i de Catequesis.
+
===Doctorats i Estudis Complementaris===
Incia el seu treball en el Vatica tras viatjar a Roma per ampliar estudis. Participa com asistent de la Secretaria General del Sínode dels Bisbes en l'Asamblea Extraordinaria de 1985, colaborant a temps parcial fins a 1986 i desde 1987 com Oficial de dita Secretaría. Participant en totes les Asamblees sinodals: sobre els Laics (1987); sobre la Formacio sacerdotal (1990); per Europa (1991); per África (1994); sobre la Vida consagrada (1994); per el Líban (1995).
+
Msr. Català es doctor en Teologia Pastoral i Catequística per la Pontifícia Universitat Salesiana (1986) i doctor en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana (1996). També es llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, especialitat en Sicologia, per l'[[Universitat de Valéncia]] (1981), on colabora en investigacions publicades per el departament d'Història de la Sicologia.
Aixina va acompañar al Papa [[Joan Pau II]] en tres viatjes apostólics a África: Costa de Marfil (1990), Angola (1992) i Uganda (1993). El 4 d'agost de 1993 fou nomenat Capellá de Sa Santitat.
 
  
 +
==Ministeri sacerdotal entre Valéncia i Roma==
  
==Bisbe d'Alcalá desde 1999==
+
Els primers anys del ministeri sacerdotal els desenrolla en la [[diòcesis de Valéncia]], compaginant el treball en parròquies de la diòcesis ab la docència. Fon retor dels pobles de [[Rotglà]] i de [[la Granja de la Costera]] i professor de Religió en un Institut d'ensenyança Mija i en el Seminari Menor, en Xàtiva. En 1978 fon destinat a la delegació diocesana de Pastoral Vocacional, colaborant al mateix temps en l'equip de formadors del Seminari Diocesà i en la delegació diocesana del Clero. També fon professor de Religió en el Institut d'ensenyança Mija [[Lluís Vives]] de [[Valéncia]]. En 1982 fon nomenat retor de [[Sant Carles Borroneu]] de [[Albal]], al temps que colabora en les delegacions diocesanes de Pastoral Vocacional i de Catequesis.
 +
Inicia el seu treball en el Vaticà després de viajar a Roma per ampliar estudis. Participa com assistent de la Secretaria General del Sínode dels Bisbes en l'Assamblea Extraordinària de 1985, colaborant a temps parcial fins a 1986 i des de 1987 com Oficial de dita Secretaria. Participant en totes les Assamblees sinodals: sobre els Llaics (1987); sobre la Formació sacerdotal (1990); per Europa (1991); per Àfrica (1994); sobre la Vida consagrada (1994); per el Líban (1995).
 +
Aixina va acompanyar al Papa [[Joan Pau II]] en tres viages apostòlics a Àfrica: Costa de Marfil (1990), Angola (1992) i Uganda (1993). El 4 d'agost de 1993 fon nomenat Capellá de Sa Santitat.
  
El 25 de març de 1996 fou nomenat per [[Joan Pau II]] bisbe titular de Urusi i auxiliar del arquebisbe de [[Valencia]]. El 11 de maig  fou consagrat a la [[Catedral de Valencia]. El 27 d'abril de 1999 fou nomenat bisbe d'[[Alcalá de Henares]].
+
==Bisbe d'Alcalá des de 1999==
  
==Bisbe de Malaga desde 2008==
+
El 25 de març de 1996 fon nomenat per [[Joan Pau II]] bisbe titular de Urusi i auxiliar del arquebisbe de [[Valéncia]]. El 11 de maig  fon consagrat a la [[Catedral de Valéncia]. El 27 d'abril de 1999 fon nomenat bisbe d'[[Alcalá de Henares]].
El papa [[Benet XVI]] el nomena bisbe de Málaga en Octubre del 2008 i el 13 de Decembre de 2008 pregue posesio.
 
  
== Atres Merits==
+
==Bisbe de Màlaga des de 2008==
A la Conferencia Episcopal Espanyola ha segut membre de las Comisions Episcopals de Ensenyanza i Catequesis (1996-2005); Relacione Interconfesionals (1996-1999); Seminaris i Universitats (1999-2002), i Doctrina de la Fe (2002-2005). Desde 2005 es President de la Comisio Episcopal de Pastoral i membro de la Comisio Permanent.  
+
El papa [[Benet XVI]] el nomena bisbe de Màlaga en Octubre del 2008 i el 13 de Decembre de 2008 pregue possessió.
  
 +
== Atres Mèrits==
 +
A la Conferencia Episcopal Espanyola ha segut membre de las Comissions Episcopals de Ensenyança i Catequesis (1996-2005); Relacione Interconfesionals (1996-1999); Seminaris i Universitats (1999-2002), i Doctrina de la Fe (2002-2005). Des de 2005 es President de la Comissió Episcopal de Pastoral i membre de la Comissió Permanent.
  
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Biografies]]

Revisió de 16:30 16 dec 2008

Archiu:Jesus Catala.JPG
Monsenyor Catalá

Msr. Jesús Esteban Catalá Ibáñez va nàixer en Vilamarchant a la província de Valéncia el 22 de decembre de 1949.

Estudis

Primers Estudis

Va fer els estudis de bachiller (1961-1967) aixina com els estudis eclesiàstics (1968-1974) en el Seminari diocesà de Valéncia. Fon ordenat diàcon en 1973, ministeri que va eixercir durant tres anys en el que ademés completa la seua formació Teològica en la Diplomatura (1973) en l'Universitat Pontifícia de Salamanca i la Llicenciatura (1976) a la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de Valéncia. El 3 de juliol de 1976 va ser ordenat prevere.

Doctorats i Estudis Complementaris

Msr. Català es doctor en Teologia Pastoral i Catequística per la Pontifícia Universitat Salesiana (1986) i doctor en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana (1996). També es llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, especialitat en Sicologia, per l'Universitat de Valéncia (1981), on colabora en investigacions publicades per el departament d'Història de la Sicologia.

Ministeri sacerdotal entre Valéncia i Roma

Els primers anys del ministeri sacerdotal els desenrolla en la diòcesis de Valéncia, compaginant el treball en parròquies de la diòcesis ab la docència. Fon retor dels pobles de Rotglà i de la Granja de la Costera i professor de Religió en un Institut d'ensenyança Mija i en el Seminari Menor, en Xàtiva. En 1978 fon destinat a la delegació diocesana de Pastoral Vocacional, colaborant al mateix temps en l'equip de formadors del Seminari Diocesà i en la delegació diocesana del Clero. També fon professor de Religió en el Institut d'ensenyança Mija Lluís Vives de Valéncia. En 1982 fon nomenat retor de Sant Carles Borroneu de Albal, al temps que colabora en les delegacions diocesanes de Pastoral Vocacional i de Catequesis. Inicia el seu treball en el Vaticà després de viajar a Roma per ampliar estudis. Participa com assistent de la Secretaria General del Sínode dels Bisbes en l'Assamblea Extraordinària de 1985, colaborant a temps parcial fins a 1986 i des de 1987 com Oficial de dita Secretaria. Participant en totes les Assamblees sinodals: sobre els Llaics (1987); sobre la Formació sacerdotal (1990); per Europa (1991); per Àfrica (1994); sobre la Vida consagrada (1994); per el Líban (1995). Aixina va acompanyar al Papa Joan Pau II en tres viages apostòlics a Àfrica: Costa de Marfil (1990), Angola (1992) i Uganda (1993). El 4 d'agost de 1993 fon nomenat Capellá de Sa Santitat.

Bisbe d'Alcalá des de 1999

El 25 de març de 1996 fon nomenat per Joan Pau II bisbe titular de Urusi i auxiliar del arquebisbe de Valéncia. El 11 de maig fon consagrat a la [[Catedral de Valéncia]. El 27 d'abril de 1999 fon nomenat bisbe d'Alcalá de Henares.

Bisbe de Màlaga des de 2008

El papa Benet XVI el nomena bisbe de Màlaga en Octubre del 2008 i el 13 de Decembre de 2008 pregue possessió.

Atres Mèrits

A la Conferencia Episcopal Espanyola ha segut membre de las Comissions Episcopals de Ensenyança i Catequesis (1996-2005); Relacione Interconfesionals (1996-1999); Seminaris i Universitats (1999-2002), i Doctrina de la Fe (2002-2005). Des de 2005 es President de la Comissió Episcopal de Pastoral i membre de la Comissió Permanent.