Diferència entre les revisions de "Ebrón"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Ebrón''' es un [[riu]] afluent del riu [[ | + | El '''Ebrón'''es un [[riu]] afluent del riu [[Túria]], que naix en el terme de [[El Cuervo]], [[província de Terol]] [[Aragó]]), introduint-se en la comarca del [[Racó d'Ademús]], [[província de Valéncia]], travessa els termes municipals de [[Castielfabit]] i [[Torrebaixa]], per a desembocar en el Túria en el llímit del terme d'[[Ademús]]. El riu Ebrón constituïx, junt ab el riu [[Bohílgues]], el principal afluent del [[Túria]] en la comarca del Racó. |
| − | Històricament, el curs del riu Ebron contà ab un bon número molins fariners, alguns se remonten al segle XIII, com el molí de la Vila de [[Castielfabit]]. En les seues vores també s' instalà el Convent de [[Sant | + | Històricament, el curs del riu Ebron contà ab un bon número molins fariners, alguns se remonten al segle XIII, com el molí de la Vila de [[Castielfabit]]. En les seues vores també s'instalà el Convent de [[Sant Guillen de Castielfabit]]. El seu curs, flanquejat de cultius de regadiu escalonats en bancals, es molt profunt. Ya en la época del botànic [[Cavanilles]] este dona noticia del problema a l'hora dels recs. També el botànic valencià se sorprengué del tamany dels anouers i dels almeces que creixien en les seues vores. Més recentment, a principis del segle XX, s'instalà una de les centrals elèctriques pioneres en la comarca del [[Racó d'Ademús]], hui en desús. |
Els màrgens del riu Ebrón presenten una atractiva flora, especialment en el seu curs mig i alt, que el fa idòneu per a realisar rutes i passejos de senderisme. | Els màrgens del riu Ebrón presenten una atractiva flora, especialment en el seu curs mig i alt, que el fa idòneu per a realisar rutes i passejos de senderisme. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* {{Traduït de|es|Ebrón}} | * {{Traduït de|es|Ebrón}} | ||
| − | [[Categoria:Afluents del | + | [[Categoria:Afluents del Túria]] |
Revisió de 16:21 16 dec 2008
El Ebrónes un riu afluent del riu Túria, que naix en el terme de El Cuervo, província de Terol Aragó), introduint-se en la comarca del Racó d'Ademús, província de Valéncia, travessa els termes municipals de Castielfabit i Torrebaixa, per a desembocar en el Túria en el llímit del terme d'Ademús. El riu Ebrón constituïx, junt ab el riu Bohílgues, el principal afluent del Túria en la comarca del Racó.
Històricament, el curs del riu Ebron contà ab un bon número molins fariners, alguns se remonten al segle XIII, com el molí de la Vila de Castielfabit. En les seues vores també s'instalà el Convent de Sant Guillen de Castielfabit. El seu curs, flanquejat de cultius de regadiu escalonats en bancals, es molt profunt. Ya en la época del botànic Cavanilles este dona noticia del problema a l'hora dels recs. També el botànic valencià se sorprengué del tamany dels anouers i dels almeces que creixien en les seues vores. Més recentment, a principis del segle XX, s'instalà una de les centrals elèctriques pioneres en la comarca del Racó d'Ademús, hui en desús.
Els màrgens del riu Ebrón presenten una atractiva flora, especialment en el seu curs mig i alt, que el fa idòneu per a realisar rutes i passejos de senderisme.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ebrón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.