Diferència entre les revisions de "Germanies"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Els artesans del [[Regne de València]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials). | Els artesans del [[Regne de València]] adquiriren durant el regnat de [[Ferran el Catòlic]] el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials). | ||
| − | Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época difícil | + | Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la [[noblea]], la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en [[1519]]. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Després de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la [[ciutat de Valéncia]] es van fer progressivament càrrec depor un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment ([[1520]]) en [[Aquisgran]] concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mides que prengué davant de la revolta fon la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte. |
== La Junta dels 13 == | == La Junta dels 13 == | ||
| − | La Junta dels 13 intentà instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que van intentar instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero este morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[ | + | La Junta dels 13 intentà instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La ''germania'' (de ''germà'' en [[llengua valenciana]]) era el sistema de reclutament que van intentar instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon [[Joan Llorens]], pero este morí en [[1520]], en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]]. |
| − | En conseqüència, el moviment | + | En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de [[València]], a la que s’acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'[[Horta de Valéncia]], en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del [[Regne de Valéncia]], constituint-se juntes revolucionàries. Es va expulsar al virrei de València, [[Diego Hurtado de Mendoza]], que ha de fugir a [[Dénia]], formant les tropes realistes dos focos de resistència: u, al Nort, capitanejat per [[Alonso d’Aragó]], duc de [[Sogorp]]; un atre, en la Governació d'[[Oriola]] Sur, dirigit pel propi virrei. |
| − | Fins | + | Fins al [[1521]] no caigué la ciutat d'[[Oriola]], capital de la Governació i tercera ciutat de la [[Corona d’Aragó]] després del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment es va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [ [València]pel] sur, caent fàcilment la Baronia d'[[Elig]] la ciutat d'[[Alacant]] que no van opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per [[Jaume Ros]], van ser vençuts el [[18 de juliol]] de [[1521]] pel Duc de Sogorp en [[Almenara]], pero, pocs dies després, el <!--[[25 de juliol]]-->[[23 de juliol]], [[Vicent Peris]] va derrotar en <!--[[Biar]]-->[[Gandia]] al virrei i els seus cavallers en la coneguda com [[Batalla del Vernissa]]. |
| − | Posteriorment, el moviment | + | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. La nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en una desesperada aventura, [[Vicent Peris]] s’introduïx en València, instalant-se en la seua pròpia casa i congregant als seus partidaris, la qual cosa va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de València, fins a que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. [[Vicent Peris]] s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El [[3 de març]] de [[1522]] entren definitivament les tropes reals en València, realisant-se l’eixecució de [[Vicent Peris]] i els seus més directes colaboradors. Únicament [[Xàtiva]] i [[Alzira]] queden baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels [[Reis Catòlics]]. |
== Derrota dels agermanats == | == Derrota dels agermanats == | ||
| − | Després de | + | Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], es produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de València a [[Germànica de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicotets encara que brillant tall. Es mencionen 800 sentències de mort que van haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de València va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de València]], la qual cosa ha portat que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general. |
| − | == | + | == Germaníes en el Regne de Mallorca == |
| − | El moviment de les germanies va tindre | + | El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Igual que a València, es va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que van sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] es refugien en [[l’Alcúdia]], única població que permaneix fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En agost de [[1522]], l’emperador envia 800 hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual es desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En decembre realisen un sege a la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de 200 agermanats foren eixecutats, fugint molts a [[Catalunya]]. |
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya]] | [[Categoria:Regnat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya]] | ||
Revisió de 21:48 31 maig 2010
La rebelió de les Germanies fon el conflicte armat que es va produir en el Regne de València en els escomençaments del regnat de Carles I, paralelament a la rebelió de les Comunitats de Castella, entre 1519 i 1523.
Causes i inici del conflicte
Els artesans del Regne de València adquiriren durant el regnat de Ferran el Catòlic el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Esta possibilitat d’armar-se va fer més cruenta la revolta de les Germanies (germandats gremials).
Donat el caràcter i llegislació predominantment burguesos de la societat valenciana, adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la noblea, la qual havia fugit de la ciutat davant d’una epidèmia de pesta en 1519. Açò es va unir a una época econòmicament difícil. El seu inici fon progressiu i ple d’actes llegals i de protesta, i fon determinant en això el fet de que el poble tenia eixe permís real per a utilisar armes en que enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescs. Després de la fugida de la noblea, les classes miges i gremials de la ciutat de Valéncia es van fer progressivament càrrec depor un representant de cada gremi, per a regir la capital valenciana. El rei Carles I estava en aquell moment (1520) en Aquisgran concentrat en la seua coronació com a emperador, i les úniques mides que prengué davant de la revolta fon la prohibició de l'ús d’armes, prohibició que ningú va tindre en conte.
La Junta dels 13
La Junta dels 13 intentà instaurar un sistema en que estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La germania (de germà en llengua valenciana) era el sistema de reclutament que van intentar instalar per a defendre’s de les incursions pirates. El líder moderat al principi fon Joan Llorens, pero este morí en 1520, en lo que entraren en joc els grups més radicals, liderats pel velluter Vicent Peris.
En conseqüència, el moviment patí una radicalisació progressiva, convertint-se en una guerra oberta i en episodis com l’assalt i incendi de la moreria de València, a la que s’acusava de colaborar en els nobles. La rebelió anti-nobiliària s'estengué a l'Horta de Valéncia, en saqueig de terres i facendes dels nobles, i a atres poblacions i núcleus urbans del Regne de Valéncia, constituint-se juntes revolucionàries. Es va expulsar al virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza, que ha de fugir a Dénia, formant les tropes realistes dos focos de resistència: u, al Nort, capitanejat per Alonso d’Aragó, duc de Sogorp; un atre, en la Governació d'Oriola Sur, dirigit pel propi virrei.
Fins al 1521 no caigué la ciutat d'Oriola, capital de la Governació i tercera ciutat de la Corona d’Aragó després del llarc sege va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment es va rendir l’Alcait del Castell (cap Militar de la Governació) a l'Eixèrcit Real Manat pel [Marqués dels Vélez]. capitulisació va obrir pas cap a [ [València]pel] sur, caent fàcilment la Baronia d'Elig la ciutat d'Alacant que no van opondre quasi resistència. Els agermanats, dirigits per Jaume Ros, van ser vençuts el 18 de juliol de 1521 pel Duc de Sogorp en Almenara, pero, pocs dies després, el 23 de juliol, Vicent Peris va derrotar en Gandia al virrei i els seus cavallers en la coneguda com Batalla del Vernissa.
Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. La nit del 18 de febrer de 1522, en una desesperada aventura, Vicent Peris s’introduïx en València, instalant-se en la seua pròpia casa i congregant als seus partidaris, la qual cosa va desembocar en un dur combat durant tota eixa nit pels carrers de València, fins a que un grup de soldats va conseguir incendiar sa casa. Vicent Peris s'entregà al capità Diego Ladrón de Guevara. El 3 de març de 1522 entren definitivament les tropes reals en València, realisant-se l’eixecució de Vicent Peris i els seus més directes colaboradors. Únicament Xàtiva i Alzira queden baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebelió, esta volta acaudillada per un misteriós personage conegut per "L'Encobert", un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels Reis Catòlics.
Derrota dels agermanats
Després de l'assessinat en Burjassot de "L’encobert" el 19 de maig de 1522 per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de Xàtiva i Alzira, es produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de València a Germànica de Foix, la qual governà durament fins a la seua mort en 1538 organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicotets encara que brillant tall. Es mencionen 800 sentències de mort que van haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El 23 de decembre de 1524, la regent de València va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en castellà en el Regne de València, la qual cosa ha portat que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la llengua castellana, al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any 1528, data en que el rei va otorgar un perdó general.
Germaníes en el Regne de Mallorca
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el Regne de Mallorca, esclatant en 1521 com a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Igual que a València, es va constituir una junta formada per tretze persones (la Tretzena). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, Miguel de Gurrea, que fuig a Eivissa. Els nobles que van sobreviure a la matança que es va produir en el Castell de Bellver es refugien en l’Alcúdia, única població que permaneix fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En agost de 1522, l’emperador envia 800 hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual es desplaça a l’Alcúdia per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En decembre realisen un sege a la capital, i el 8 de març de 1523 els agermanats es rendixen en Palma de Mallorca en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de 200 agermanats foren eixecutats, fugint molts a Catalunya.