Diferència entre les revisions de "Mario Vargas Llosa"
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
{{Cita|''[[Joan Fuster]] fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|Mario Vargas Llosa, [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}} | {{Cita|''[[Joan Fuster]] fue siempre un mediocre literato de escaso rigor intelectual, un voluntarista historicista que se presentó como con un tono mesiánico y al que le interesó poco la realidad histórica, la evolución cultural o el devenir humano''|Mario Vargas Llosa, [[Premi Nobel|Premi Nobel de Lliteratura]] [[2010]]}} | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 20:15 21 dec 2024
| Jorge Mario Pedro Vargas Llosa | |||
|---|---|---|---|
_III.jpg)
| |||
| Mario Vargas Llosa en l'any 2019 | |||
| Nacionalitat: | peruana i Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i polític | ||
| Naiximent: | 28 de març de 1936 | ||
| Lloc de naiximent: | Arequipa, Perú | ||
Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 28 de març de 1936), i marqués de Vargas Llosa, conegut popularment com Mario Vargas Llosa, és un escritor i polític peruà que conta també en la nacionalitat espanyola des de l'any 1993. Vargas Llosa és premi Nobel de Lliteratura.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Mario Vargas Llosa està considerat un dels més importants novelistes i ensagistes contemporàneus, les seues obres han collit numerosos premis, entre els que destaquen el Nobel de Lliteratura 2010, el Cervantes (1994) —considerat com el més important en llengua espanyola—, el Premi Leopoldo Alas (1959), el Biblioteca Breu (1962), el Rómulo Gallegos (1967), el Príncip d'Astúries de les Lletres (1986) i el Planeta (1993), entre uns atres.
Des de l'any 2011 rep el tractament protocolari d'Ilustre senyor en rebre de Joan Carles I d'Espanya el títul de marqués de Vargas Llosa.
Obra[editar | editar còdic]
Vargas Llosa alcançà la fama en la década de 1960 en noveles com:
Continuà escrivint prolíficament en varis gèneros lliteraris, incloent la crítica lliterària i el periodisme. Entre els seus llibres es troben obres de teatre, noveles policíaques, històriques i polítiques. Vàries de les seues noveles, com:
- Pantaleón y las visitadoras (1973) i
- La fiesta del Chivo (2000), han segut adaptades i portades al cine.
Moltes de les obres de Vargas Llosa estan influïdes per la percepció de l'escritor sobre la societat peruana i per les seues pròpies experiències com a peruà; no obstant, de forma creixent ha tractat temes d'atres parts del món. Des de que va iniciar la seua carrera lliterària en 1958 residix en Europa (entre Espanya, Gran Bretanya, Suïssa i França) la major part del temps, de modo que en la seua obra es percep també una certa influència europea.
Política[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que atres autors hispanoamericans, ha participat en política. Despuix de simpatisar en el comunisme en la seua joventut, a partir de la década de 1970 es va adscriure al lliberalisme. Fon candidat a la presidència del Perú en les eleccions de 1990 per la coalició política de centredreta Front Democràtic (Frente Democrático-Fredemo). Pergué l'elecció en segona volta front a l'independent Alberto Fujimori.
Acadèmic RAE[editar | editar còdic]
En l'any 1994 és nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i eixe mateix any guanya el Premi Miguel de Cervantes; posteriorment és reconegut doctor honoris causa en numeroses universitats. La seua obra ha segut traduïda a més de 30 idiomes.
Acadèmic RACV[editar | editar còdic]
Mario Vargas Llosa, fon nomenat en juny de l'any 2022 Acadèmic d'Honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). El seu nomenament atén als seus abundants mèrits lliteraris i, en particular, a la seua especial atenció cap a una de les principals obres del Sigle d'Or de la llengua valenciana: la novela Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.