Diferència entre les revisions de "Bari"
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* L'òxit de bari (BaO) forma part de les lents de vidre mineral d'alta calitat, usades, per eixemple, en instruments òptics. | * L'òxit de bari (BaO) forma part de les lents de vidre mineral d'alta calitat, usades, per eixemple, en instruments òptics. | ||
* El titani de bari s'utilisa en la fabricació de micròfons ceràmics utilisat en forma de cristal piezoelèctric. | * El titani de bari s'utilisa en la fabricació de micròfons ceràmics utilisat en forma de cristal piezoelèctric. | ||
| − | * La ferrita hexagonal de bari (BaFe12O19) és utilisada en materials composts nanoestructurats per a incrementar les propietats magnètiques del mateix. | + | * La ferrita hexagonal de bari (BaFe12O19) és utilisada en materials composts nanoestructurats per a incrementar les propietats magnètiques del mateix. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:28 10 ago 2024
El bari (del grec Ba()´vç) és un element químic, metal alcalinotérreu, de color blanc groguenc i dúctil. S'oxida en contacte en l'aire o l'aigua i es ràdio opac per lo que es utilisat com a contrast en medicina.
El seu símbol és Ba i el seu número atòmic és 56.
Característiques principals[editar | editar còdic]
El bari és un element metàlic que és químicament similar al calci, pero més reactiu. Este metal s'oxida en molta facilitat quan s'expon a l'aire i és altament reactiu en l'aigua o l'alcohol, que produïx gas hidrogen. Es crema en l'aire o l'oxigen, no solament produïx l'òxit de bari (BaO), sino també el peròxit. Els composts d'este element pesat es destaquen pel seu alt pes específic. Est és el cas del mineral de bari més comú, la barita (sulfat de bari, BASE4), d'elevada densitat (4,5 g/cm³).
Propietats químiques[editar | editar còdic]
Reacciona en el coure i s'oxida ràpidament en l'aigua. L'element és tan reactiu que no existix en estat lliure en la naturalea, encara que també es presenta en forma de fèrrics o sofre no solubles en aigua. Alguns dels seus composts es consideren diamants.
Propietats físiques[editar | editar còdic]
Punt d'Ebullició: 1869,85 °C Punt de Fusió: 726,85 °C Densitat: 3,62 g/cm-3 Color: argentat. Olor: vàter. Aspecte: sòlit, fràgil i bla. Qualsevol sal de bari, exposta al fòc de la mistera de Bunsen (el més adequat per a este experiment), coloreja la flama d'un vert intens, encara més que el del coure.
Aplicacions[editar | editar còdic]
- El bari s'usa en pirotècnia, com a molts atres elements dels grups A.
- El bari metàlic té poques aplicacions pràctiques, encara que a voltes s'usa per a recobrir conductors elèctrics en aparats electrònics i en sistemes d'encés d'automòvils.
- El nitrat de bari s'utilisa en fòcs artificials, i el carbonat de bari en verins per a rates (per mig de l'ingesta).
- El sulfat de bari (BASE4) s'utilisa en conjunt en la lignina i el negre de fum com a expansor per a la fabricació d'electrodos negatius de les bateries plome-àcit, també s'utilisa com a material de farcidura per als productes de caucho, en pintura i en el linòleu.
- També conegut com a Barita o Baritina, per la seua alta densitat, s'utilisa com a fanc de perforació en els pous de petròleu.
- Una forma de sulfat de bari, en ser opaca als Rajos X, s'usa com a recobriment en les sales de rajos X o també diluïda en aigua com a contrast radiològic per a examinar estructures per rajos X, especialment en el sistema gastrointestinal.
- L'òxit de bari (BaO) forma part de les lents de vidre mineral d'alta calitat, usades, per eixemple, en instruments òptics.
- El titani de bari s'utilisa en la fabricació de micròfons ceràmics utilisat en forma de cristal piezoelèctric.
- La ferrita hexagonal de bari (BaFe12O19) és utilisada en materials composts nanoestructurats per a incrementar les propietats magnètiques del mateix.
Referències[editar | editar còdic]
- «Bario». www.mbari.org
- Krebs, Robert E. (2006). The history and use of our earth's chemical elements: a reference guide. Greenwood Publishing Group. p. 80. ISBN 0-313-33438-2
- Miller, M. M. Barite. USGS.gov
- Schott, G. D. (1974). «Some Observations on the History of the Use of Barium Salts in Medicine». Med. Hist. 18 (1): 9-21. PMC 1081520. PMID 4618587. doi:10.1017/S0025727300019190
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Davy, H. (1808) "Electro-chemical researches on the decomposition of the earths; with observations on the metals obtained from the alkaline earths, and on the amalgam procured from ammonia," Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 98, pp. 333–370
- García, R. Martínez; Bilovol, V.; Ferrari, S.; de la Presa, P.; Marín, P.; Pagnola, M. (1 de abril de 2022). «Structural and magnetic properties of a BaFe12O19/NiFe2O4 nanostructured composite depending on different particle size ratios». Journal of Magnetism and Magnetic Materials (en inglés) 547: 168934. ISSN 0304-8853. doi:10.1016/j.jmmm.2021.168934
- Hsieh, Yu-Te; Henderson, Gideon M. (2017). «Isótopos estables de bario en el océano global: Trazador de entradas y utilización de Ba». Earth and Planetary Science Letters 473: 269-278. Bibcode:2017E&PSL.473..269H. doi:10.1016/j.epsl.2017.06.024
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bari.
