Diferència entre les revisions de "Declaració d'Independència absoluta de Centreamèrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
A l'Assamblea Constituent de l'[[1 de juliol]] no varen assistir els representants d'[[Hondures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]] els qui varen aplegar a [[Guatemala]] en el més de [[setembre]]. Una volta reunits tots els diputats, el [[2 d'octubre]] va ser ratificada la declaració.
 
A l'Assamblea Constituent de l'[[1 de juliol]] no varen assistir els representants d'[[Hondures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]] els qui varen aplegar a [[Guatemala]] en el més de [[setembre]]. Una volta reunits tots els diputats, el [[2 d'octubre]] va ser ratificada la declaració.
 
+
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{reflist}}
 
{{reflist}}
  
 
[[Categoria:Independència d'Amèrica Central]]
 
[[Categoria:Independència d'Amèrica Central]]

Última revisió del 16:13 18 jun 2024

La Declaració d'Independència absoluta de Centreamèrica fon proclamada el 1 de juliol de 1823 per l'Assamblea Nacional Constituent reunida en la Ciutat de Guatemala. El document fundà les Províncies Unides del Centre d'Amèrica i va donar continuïtat a la convocatòria del 15 de setembre de 1821 del Acta d'Independència que estipulava la formació d'un Congrés per a març de 1823:

2º Que desde luego se circulen oficios a las provincias por correos extraordinarios para que sin demora alguna se sirva preceder, a elegir Diputados y representantes suyos y estos concurran a esta Capital a formar el Congreso que debe decidir el punto de Independencia y fijar, en caso de acordarla la forma de gobierno y la ley fundamental que deba elegir.[1]

No obstant, el Cap Polític Gabino Gaínza havia decretat l'anexió de les províncies centroamericanes al govern mexicà presidit per Agustín de Iturbide en giner de 1822, i dit congrés seria convocat novament per Vicente Filísola el 29 de maig de 1823, com Capità General de Guatemala en substitució de Gaínza i davant l'abdicació de Agustín de Iturbide com emperador de Mèxic el 19 de març d'eixe any.

A l'Assamblea Constituent de l'1 de juliol no varen assistir els representants d'Hondures, Nicaragua i Costa Rica els qui varen aplegar a Guatemala en el més de setembre. Una volta reunits tots els diputats, el 2 d'octubre va ser ratificada la declaració.

Referències[editar | editar còdic]