Declaració d'Independència absoluta de Centreamèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Declaració d'Independència absoluta de Centreamèrica fon proclamada el 1 de juliol de 1823 per l'Assamblea Nacional Constituent reunida en la Ciutat de Guatemala. El document fundà les Províncies Unides del Centre d'Amèrica i va donar continuïtat a la convocatòria del 15 de setembre de 1821 del Acta d'Independència que estipulava la formació d'un Congrés per a març de 1823:

2º Que desde luego se circulen oficios a las provincias por correos extraordinarios para que sin demora alguna se sirva preceder, a elegir Diputados y representantes suyos y estos concurran a esta Capital a formar el Congreso que debe decidir el punto de Independencia y fijar, en caso de acordarla la forma de gobierno y la ley fundamental que deba elegir.[1]

No obstant, el Cap Polític Gabino Gaínza havia decretat l'anexió de les províncies centroamericanes al govern mexicà presidit per Agustín de Iturbide en giner de 1822, i dit congrés seria convocat novament per Vicente Filísola el 29 de maig de 1823, com Capità General de Guatemala en substitució de Gaínza i davant l'abdicació de Agustín de Iturbide com emperador de Mèxic el 19 de març d'eixe any.

A l'Assamblea Constituent de l'1 de juliol no varen assistir els representants d'Hondures, Nicaragua i Costa Rica els qui varen aplegar a Guatemala en el més de setembre. Una volta reunits tots els diputats, el 2 d'octubre va ser ratificada la declaració.

Referències[editar | editar còdic]