Diferència entre les revisions de "Llengües de la Corona d'Aragó"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Idioma mallorquí == | == Idioma mallorquí == | ||
{{AP|Idioma balear}} | {{AP|Idioma balear}} | ||
| − | Es l'idioma que recivix | + | Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa. |
== Idioma italià == | == Idioma italià == | ||
Revisió de 17:10 15 gin 2010
Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons la epoca. En son màxim explendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'aragonés, valencià, català, mallorquí, italià, grec, occità i tenia també oficialitat el llatí.
Idioma aragonés
- Artícul principal → Idioma aragonés.
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el tortosí i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
Idioma català
- Artícul principal → Idioma català.
Català és la denominació de la llengua dels Comtats Catalans. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien prèstams de l'occità, els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.[1]
Idioma valencià
- Artícul principal → Idioma valencià.
Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que comformen el Regne de Valencia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia hasda l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer sigle d'or de les llengües romàniques en Europa.
Idioma mallorquí
- Artícul principal → Idioma balear.
Es l'idioma que recivix també les denominacions general de Balear, i segons l'illa: Mallorquí, Eivissenc i Menorquí. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.
Idioma italià
- Artícul principal → Idioma italià.
- Artícul principal → Idioma sicilià.
- Artícul principal → Idioma napolità.
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaen baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el napolità i el sicilià.
Idioma grec
Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona.
Idioma occità
Parlat en la Val d'Aran i en els dominis occitans que varen pertenéixer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei Jaume I que naixqué en Montpelier.
Vore també
- Corona d'Aragó
- Regne de Valéncia
- Comtats Catalans
- Nàpols
- Sicília
- Aragó
- Illes Balears
- Regne de Mallorca
- Comtat d'Atenes
- Occitània