Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluís Bertran Exach''' (Valéncia, 1 de giner de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com '''sant Lluís Bertran''', és un sant ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Lluís Bertran Exach''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com ''' | + | '''Lluís Bertran Exach''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com '''Sant Lluís Bertran''', és un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel papa [[Climent X]] en [[1691]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | '''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de València l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades. | + | '''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de València en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades. |
| − | Va tornar a [[València]] rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]]''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], Valéncia. | + | Va tornar a [[València]] rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]]''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). |
| − | Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. El Papa [[Pau V]] el va beatificar en [[1608]] i [[Aleixandre VII]] lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser | + | Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. El Papa [[Pau V]] el va beatificar en [[1608]] i [[Aleixandre VII]] lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el 9 d'octubre. |
| − | Un nebot seu, [[Lluís Eixarc i Bertran]] també va ingressar | + | Un nebot seu, [[Lluís Eixarc i Bertran]] també va ingressar en l'orde [[dominica]], va fer-se missioner i va morir màrtir en [[Japó]], sent beatificat. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | |||
* ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes''. Galduf Blasco, Vicente. | * ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes''. Galduf Blasco, Vicente. | ||
* ''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran''. Llop Catala, Miguel. | * ''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran''. Llop Catala, Miguel. | ||
Revisió de 17:18 29 dec 2009
Lluís Bertran Exach (Valéncia, 1 de giner de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com Sant Lluís Bertran, és un sant de l'orde dels dominics, canonisat pel papa Climent X en 1691.
Biografia
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de Valéncia l'1 de giner de 1526, fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de València en l'any 1544. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a Amèrica. Va desembarcar en Cartagena d'Índies i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En 1568 va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en Santa Fe de Bogotá. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels encomenderos dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a Europa. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades.
Va tornar a València rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de Jesucrist. També va ser titular en el convent de Santa Ana d'Albaida, (Valéncia).
Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de Agustí d'Hipona: Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre, va morir el 9 d'octubre de 1581, un any abans que Santa Teresa de Jesús, en la que va mantindre correspondència. El Papa Pau V el va beatificar en 1608 i Aleixandre VII lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per Climent X en l'any 1691. La seua festa se celebra el 9 d'octubre.
Un nebot seu, Lluís Eixarc i Bertran també va ingressar en l'orde dominica, va fer-se missioner i va morir màrtir en Japó, sent beatificat.
Bibliografia
- Luis Beltrán. El santo de los contrastes. Galduf Blasco, Vicente.
- La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran. Llop Catala, Miguel.
- Vida y milagros de San Luis Beltrán. Sempere, Lorenzo.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Lluís Bertran de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.