Diferència entre les revisions de "Francesc Caballero i Muñoz"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Francesc Caballero i Muñoz''' ([[Valéncia]], [[23 d'abril]] de [[1894]] - [[22 de giner]] de [[1982]]) fon un escritor, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. | '''Francesc Caballero i Muñoz''' ([[Valéncia]], [[23 d'abril]] de [[1894]] - † [[22 de giner]] de [[1982]]) fon un escritor, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Francesc Caballero i Muñoz participà en els concursos lliteraris organisats per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i [[Lo Rat Penat]] i fon militant d'[[Unió Valencianista Regional]]. | Francesc Caballero i Muñoz participà en els concursos lliteraris organisats per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i [[Lo Rat Penat]] i fon militant d'[[Unió Valencianista Regional]]. | ||
Començà el seu treball lliterari colaborant en el semanari popular ''[[Foc y Flama]]'' (Valéncia, 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com: ''Jardí espiritual'' (1915) o ''Camins de llum'' (1919). Formava part del grup dels renovadors que tractaven d'aportar matisos modernistes per mig de recursos d'orige simbolista. | Començà el seu treball lliterari colaborant en el semanari popular ''[[Foc y Flama]]'' (Valéncia, [[1912]]-[[1913]]). Publicà alguns llibres de poemes, com: ''Jardí espiritual'' (1915) o ''Camins de llum'' ([[1919]]). Formava part del grup dels renovadors que tractaven d'aportar matisos modernistes per mig de recursos d'orige simbolista. | ||
També colaborà en diverses revistes lliteràries i polítiques, anteriors a la Guerra Civil, com: ''[[Pàtria Nova]]'', ''[[El Poble Valencià]]'', ''[[Pensat i Fet]]'' o ''[[El Camí]]'', en esta última baix el seudònim de ''Daniel Tossal''. | També colaborà en diverses revistes lliteràries i polítiques, anteriors a la Guerra Civil, com: ''[[Pàtria Nova]]'', ''[[El Poble Valencià]]'', ''[[Pensat i Fet]]'' o ''[[El Camí]]'', en esta última baix el seudònim de ''Daniel Tossal''. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Fon fundador, en l'any [[1927]], en plena [[Dictadura de Primo de Rivera]], junt a [[Enric Navarro i Borràs]], [[Adolf Pizcueta]], [[Miquel Duran]] i [[Francesc Almela i Vives]] de la revista literària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'', en l'objectiu d'impulsar la regeneració de la lliteratura i de acostar-se a les corrents lliteràries i culturals vanguardistes que en les décades de [[1920]] i [[1930]] sorgiren en tota [[Europa]]. | Fon fundador, en l'any [[1927]], en plena [[Dictadura de Primo de Rivera]], junt a [[Enric Navarro i Borràs]], [[Adolf Pizcueta]], [[Miquel Duran]] i [[Francesc Almela i Vives]] de la revista literària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'', en l'objectiu d'impulsar la regeneració de la lliteratura i de acostar-se a les corrents lliteràries i culturals vanguardistes que en les décades de [[1920]] i [[1930]] sorgiren en tota [[Europa]]. | ||
Francesc Caballero fon un dels firmants, en l'any 1932, de les [[Normes de Castelló]], i es va enfrontar dialecticament a [[Josep Maria Bayarri]] pel seu llibre titulat ''[[El perill català]]'' (1931). | Francesc Caballero fon un dels firmants, en l'any [[1932]], de les [[Normes de Castelló]], i es va enfrontar dialecticament a [[Josep Maria Bayarri]] pel seu llibre titulat ''[[El perill català]]'' ([[1931]]). | ||
El 7 de febrer de [[1934]] va assistir a l'assamblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a on fon elegit el Consell Directiu i es varen aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz fon escollit president segon, acompanyant a [[Vicent Vilaplana]], [[Robert Moròder]], [[Carles Salvador]], [[Pasqual Asins]] o [[Baldomer Vendrell]], entre atres. | El [[7 de febrer]] de [[1934]] va assistir a l'assamblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a on fon elegit el Consell Directiu i es varen aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz fon escollit president segon, acompanyant a [[Vicent Vilaplana]], [[Robert Moròder]], [[Carles Salvador]], [[Pasqual Asins]] o [[Baldomer Vendrell]], entre atres. | ||
Despuix de la Guerra Civil se separà de l'ideari polític que havia defés abans | Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] se separà de l'ideari polític que havia defés abans de [[1936]] i es dedicà a publicar poesia de temàtica fallera i festera, poemes vicentins i per a la festa del [[Corpus]], i colaborà en els periòdics ''[[Diario de Valencia]]'', ''[[Las Provincias]]'' i en el ''Almanaque'' del mateix periòdic. | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Revisió de 09:58 31 març 2024
| Francesc Caballero i Muñoz | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, poeta i polític. | ||
| Naiximent: | 23 d'abril de 1894 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 22 de giner de 1982 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francesc Caballero i Muñoz (Valéncia, 23 d'abril de 1894 - † 22 de giner de 1982) fon un escritor, poeta i polític valencià.
Biografia
Francesc Caballero i Muñoz participà en els concursos lliteraris organisats per l'Ajuntament de Valéncia i Lo Rat Penat i fon militant d'Unió Valencianista Regional.
Començà el seu treball lliterari colaborant en el semanari popular Foc y Flama (Valéncia, 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com: Jardí espiritual (1915) o Camins de llum (1919). Formava part del grup dels renovadors que tractaven d'aportar matisos modernistes per mig de recursos d'orige simbolista.
També colaborà en diverses revistes lliteràries i polítiques, anteriors a la Guerra Civil, com: Pàtria Nova, El Poble Valencià, Pensat i Fet o El Camí, en esta última baix el seudònim de Daniel Tossal.
Fon fundador, en l'any 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, junt a Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Francesc Almela i Vives de la revista literària Taula de Lletres Valencianes, en l'objectiu d'impulsar la regeneració de la lliteratura i de acostar-se a les corrents lliteràries i culturals vanguardistes que en les décades de 1920 i 1930 sorgiren en tota Europa.
Francesc Caballero fon un dels firmants, en l'any 1932, de les Normes de Castelló, i es va enfrontar dialecticament a Josep Maria Bayarri pel seu llibre titulat El perill català (1931).
El 7 de febrer de 1934 va assistir a l'assamblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a on fon elegit el Consell Directiu i es varen aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz fon escollit president segon, acompanyant a Vicent Vilaplana, Robert Moròder, Carles Salvador, Pasqual Asins o Baldomer Vendrell, entre atres.
Despuix de la Guerra Civil se separà de l'ideari polític que havia defés abans de 1936 i es dedicà a publicar poesia de temàtica fallera i festera, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i colaborà en els periòdics Diario de Valencia, Las Provincias i en el Almanaque del mateix periòdic.