Diferència entre les revisions de "Ángel Guimerá"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]]. | Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el [[10 de maig]] de [[1845]] en la Parròquia Matriu de la Concepció. En [[decembre]] de [[1853]] es va traslladar a viure a [[Catalunya]], acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el [[3 d'agost]] de [[1854]] i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'[[El Vendrell]]. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en [[castellà]]. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la [[llengua catalana]]. | ||
| − | Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals. | + | Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de [[Mestre en Gai Saber]] en guanyar els seus tercers [[Jocs Florals]] en l'any [[1877]]. Els seus drames en vers ''Gala Placidia'' ([[1879]]), ''Judith de Welp'' ([[1883]]), Mar y cel ([[1888]]) i ''Rei y monjo'' ([[1890]]) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a ''Mar y Cel'', que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per [[Enrique Gaspar Rimbau|Enrique Gaspar]]. En l'any [[1889]] fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals. |
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 13:05 31 oct 2023
| Ángel Guimerá Jorge | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 6 de maig de 1845 | ||
| Lloc de naiximent: | Santa Creu de Tenerife, Canàries, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de juliol de 1924 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Ángel Guimerá Jorge o Àngel Guimerà Jorge (Santa Creu de Tenerife, 6 de maig de 1845 - † Barcelona, 18 de juliol de 1924) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol, un dels màxims exponents de la Renaixença catalana o «resorgiment» de les lletres catalanes a finals del sigle XIX. En la seua extensa obra va unir una apariència romàntica en els elements principals del realisme.
Biografia
Guimerá era fill de pare català, Agustín Guimerá Fonts, i de mare canària, Margarita Jorge Castellano. Naixqué en Santa Creu de Tenerife, en la que llavors es dia calle Canales, i que actualment du el seu propi nom. Fon batejat el 10 de maig de 1845 en la Parròquia Matriu de la Concepció. En decembre de 1853 es va traslladar a viure a Catalunya, acompanyat de sa mare i el seu germà Julio, residint en Barcelona, durant quatre mesos, fins que els seus pares es varen casar el 3 d'agost de 1854 i es varen traslladar a viure a la localitat tarraconense d'El Vendrell. Fon en el colege de Sant Antoni dels pares escolapis de Barcelona, a on va rebre una formació clàssica i en castellà. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i El Vendrell, en la que solia refugiar-se en els seus temps lliures. El seu amic vendrellenc Jaume Ramon i Vidales fon el qui el va introduir en la llengua catalana.
Si be Guimerá va iniciar la seua carrera lliterària en la poesia, fon el seu talent com a dramaturc el que li donà fama internacional, encara que no fon fins a haver obtingut el títul de Mestre en Gai Saber en guanyar els seus tercers Jocs Florals en l'any 1877. Els seus drames en vers Gala Placidia (1879), Judith de Welp (1883), Mar y cel (1888) i Rei y monjo (1890) varen convertir a Guimerá en el dramaturc en llengua catalana més important de la seua generació; especialment gràcies a Mar y Cel, que va collir des del mateix instant de la seua estrena un clamorós èxit de crítica i públic. Esta fon la seua primera obra traduïda al castellà, per Enrique Gaspar. En l'any 1889 fon homenajat en la presidència dels Jocs Florals.
(Secció per completar)
Obra
(Secció per completar)
Reconeiximents
(Secció per completar)