Diferència entre les revisions de "Énova"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'[[Alqueria|alqueries]] àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana. | ||
| + | |||
| + | La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i [[hortalices]], i també predominen els cultius de secà dedicats a [[oliveres]] i [[armelers]]. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'[[arròs]] i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs. | ||
| + | |||
| + | Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[la Pobla Llarga]], açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona. | ||
| + | |||
| + | Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'[[espart]], un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 15:52 18 set 2023
Énova és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.
Geografia
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sur a on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeçó. Hi ha un vèrtiç geodèsic de tercer orde en el Castellet (121 m.).
Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarc i Collado. Les terres del terme es reguen en la séquia Comuna d'Énova, que pren aigües del riu Albaida, en el terme de Xàtiva, i l'antiguetat del qual es remonta al sigle XIV. El poble està situat en la part de la montanya.
Localitats fitants
Llimita en Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (en la mateixa comarca); i en Barcheta i Xàtiva (en la comarca de la Costera).
Demografia
Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 908 habitants.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2011 | 2022 | ||||||
| 1312 | 1405 | 1348 | 1465 | 1490 | 1447 | 1412 | 1368 | 1227 | 1179 | 1034 | 981 | 998 | 908 | ||||||
Economia
Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'alqueries àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.
La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i hortalices, i també predominen els cultius de secà dedicats a oliveres i armelers. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'arròs i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.
Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com Manuel, Rafelguaraf, la Pobla Llarga, açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.
Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'espart, un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Énova
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Énova
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Énova.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |