Diferència entre les revisions de "Cortes de Pallars"
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
<sup>(1)</sup> Abans de l'expulsió dels moriscs. | <sup>(1)</sup> Abans de l'expulsió dels moriscs. | ||
</center> | </center> | ||
+ | |||
+ | == Economia == | ||
+ | La seua economia està basada en l'agricultura de l'[[olivera]] i l'[[armeler]], principalment, i en menor proporció [[Vinya|vinyes]] i llabors de secà. La ganaderia es basa en la [[cabra]] i [[ovella]]. Mereix menció especial l'[[Abella|apicultura]], destacant la calitat de les [[Mel|mels]] i derivats. | ||
+ | |||
+ | Pero el verdader motor d'ingressos entra pels imposts a [[Iberdrola]] i el seu complex hídric. S'ha invertit en millorar les dotacions del poble i dels llogarets. Tots i cada u conten en casa social, piscina municipal, parc infantil... Autobús que els conecta i, servici mèdic i farmacèutic en visites periòdiques als llogarets. | ||
+ | |||
+ | L'ajuntament s'ha convertit en patró, usant la mà d'obra per a cuidar el mont, els pobles i les infraestructures. | ||
+ | |||
+ | El turisme s'ha vist favorit per les noves carreteres i les obres d'infraestructura que s'han construït en el terme municipal. La ruta fluvial dels canons del [[Riu Xúquer|Xúquer]], que es realisa en llanches turístiques entre [[Cofrents]] i Cortes de Pallars ha vingut a contribuir en el floreciment de les activitats turístiques basades en les característiques impressionants del paisage abrupte llaurat pel riu. | ||
== Cultura == | == Cultura == |
Revisió de 15:59 14 set 2023
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment, Cortes de Pallás), és un municipi de la Vall d'Ayora, en la província de Valéncia.
Geografia
A banda del riu Xúquer reguen l'enorme terme, 235 km², les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas; de Los Gallegos, del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo, rodejat pel massiç del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Martés i la de Dos Aigües, presenta diversos parages a on fruir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el montanyisme. La Mola de Cortes també conta en la major reserva de caça major d'Espanya.
Demografia
Conta en una població de 733 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1609 | 1620 | 1713 | 1857 | 1940 | 1970 | 1996 | 2000 | 2004 | 2006 | 2015 | 2022 | ||||||||
1500(1) | 160 | 433 | 949 | 2400 | 1068 | 602 | 792 | 999 | 978 | 993 | 733 |
(1) Abans de l'expulsió dels moriscs.
Economia
La seua economia està basada en l'agricultura de l'olivera i l'armeler, principalment, i en menor proporció vinyes i llabors de secà. La ganaderia es basa en la cabra i ovella. Mereix menció especial l'apicultura, destacant la calitat de les mels i derivats.
Pero el verdader motor d'ingressos entra pels imposts a Iberdrola i el seu complex hídric. S'ha invertit en millorar les dotacions del poble i dels llogarets. Tots i cada u conten en casa social, piscina municipal, parc infantil... Autobús que els conecta i, servici mèdic i farmacèutic en visites periòdiques als llogarets.
L'ajuntament s'ha convertit en patró, usant la mà d'obra per a cuidar el mont, els pobles i les infraestructures.
El turisme s'ha vist favorit per les noves carreteres i les obres d'infraestructura que s'han construït en el terme municipal. La ruta fluvial dels canons del Xúquer, que es realisa en llanches turístiques entre Cofrents i Cortes de Pallars ha vingut a contribuir en el floreciment de les activitats turístiques basades en les característiques impressionants del paisage abrupte llaurat pel riu.
Cultura
Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Cortes de Pallars
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Cortes de Pallars
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cortes de Pallars.
Municipis de La Vall de Cofrents | |
---|---|
Ayora • Cofrents • Cortes de Pallars • Teresa de Cofrents • Xalans • Xarafull • Zarra |