Diferència entre les revisions de "Monument a la Constitució de 1812"
m |
(Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades') |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
També conegut com a '''monument de les Corts''', va ser un proyecte de [[Modest López Otero]], com a arquitecte, i [[Aniceto Marines]] ([[1866]]-[[1953]]), com a escultor. Fon realisat en [[1912]] i conté vàries alegories de la Guerra, la Pau, l'Agricultura i l'Indústria, junt en relleus alusius a la resistència gaditana durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]]. | També conegut com a '''monument de les Corts''', va ser un proyecte de [[Modest López Otero]], com a arquitecte, i [[Aniceto Marines]] ([[1866]]-[[1953]]), com a escultor. Fon realisat en [[1912]] i conté vàries alegories de la Guerra, la Pau, l'Agricultura i l'Indústria, junt en relleus alusius a la resistència gaditana durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]]. | ||
| − | Les majestuoses figures alegòriques d'[[Alegoria d'Hispània|Espanya]] i d'[[Hércules]] i el bell grup de columnes en figures femenines -comunament | + | Les majestuoses figures alegòriques d'[[Alegoria d'Hispània|Espanya]] i d'[[Hércules]] i el bell grup de columnes en figures femenines -comunament nomenades cariátides- que servixen de sustent a la peça que representa el Còdic constitucional de [[1812]] arrematen al conjunt en un gran sentit d'aparatositat escenogràfica de tipo Palatí i solemne. Tot açò s'integra als jardins de la Plaça d'Espanya i també s'integra en la seua forma i estructura per mig del seu color. |
[[Categoria:Escultura urbana en Andalusia]] | [[Categoria:Escultura urbana en Andalusia]] | ||
Última revisió del 16:56 28 ago 2023
El monument a la Constitució de 1812 és un monument commemoratiu de Espanya que commemora el centenari de la Constitució de 1812 ubicat en la gaditana Plaça d'Espanya.
També conegut com a monument de les Corts, va ser un proyecte de Modest López Otero, com a arquitecte, i Aniceto Marines (1866-1953), com a escultor. Fon realisat en 1912 i conté vàries alegories de la Guerra, la Pau, l'Agricultura i l'Indústria, junt en relleus alusius a la resistència gaditana durant la Guerra de l'Independència.
Les majestuoses figures alegòriques d'Espanya i d'Hércules i el bell grup de columnes en figures femenines -comunament nomenades cariátides- que servixen de sustent a la peça que representa el Còdic constitucional de 1812 arrematen al conjunt en un gran sentit d'aparatositat escenogràfica de tipo Palatí i solemne. Tot açò s'integra als jardins de la Plaça d'Espanya i també s'integra en la seua forma i estructura per mig del seu color.