Diferència entre les revisions de "Miguel Artola Gallego"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Miguel Artola Gallego''' ([[Sant Sebastià]], [[12 de juliol]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[26 de maig]] de [[2020]]) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola. | + | '''Miguel Artola Gallego''' ([[Sant Sebastià]], [[12 de juliol]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[26 de maig]] de [[2020]]) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià ([[Guipúscoa]]), es va llicenciar en Història en [[1945]]. Doctor en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1949]], es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola. | + | Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià ([[Guipúscoa]]), es va llicenciar en Història en l'any [[1945]]. Doctor en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1949]], es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola. |
Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys. | Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
| − | Despuix d'anys treballant en l'[[Universitat de Madrit]] i en el [[CSIC]], va obtindre la càtedra d'Història d'Espanya en l'[[Universitat de Salamanca]] en [[1960]], a on va permanéixer fins a [[1969]]. En [[Salamanca]] va escriure dos de les seues principals obres, ''Texts fonamentals per a l'història'', fonament de la particular pedagogia que desplegava en la seua càtedra, i el seu ''Ferrando VII''. També allí va entaular amistat en importants acadèmics de la seua generació que ensenyaven en eixa mateixa universitat - [[Francisco Tomás y Valiente]], [[Koldo Mitxelena]] i [[Fernando Lázaro Carreter]] - i va travar contacte en els seus principals discípuls que li acompanyarien a la recent creada [[Universitat Autònoma de Madrit]], a on es va incorporar en [[1969]]. Fon el cas de [[Pablo Fernández Albaladejo]], Fernando García de Cortázar]], abdós llorejats en el Premi Nacional d'Història, i [[Manuel Pérez Ledesma]], a qui va socórrer les dos voltes que fon expulsat de l'universitat per la seua activitat política. | + | Despuix d'anys treballant en l'[[Universitat de Madrit]] i en el [[CSIC]], va obtindre la càtedra d'Història d'Espanya en l'[[Universitat de Salamanca]] en [[1960]], a on va permanéixer fins a l'any [[1969]]. En [[Salamanca]] va escriure dos de les seues principals obres, ''Texts fonamentals per a l'història'', fonament de la particular pedagogia que desplegava en la seua càtedra, i el seu ''Ferrando VII''. També allí va entaular amistat en importants acadèmics de la seua generació que ensenyaven en eixa mateixa universitat - [[Francisco Tomás y Valiente]], [[Koldo Mitxelena]] i [[Fernando Lázaro Carreter]] - i va travar contacte en els seus principals discípuls que li acompanyarien a la recent creada [[Universitat Autònoma de Madrit]], a on es va incorporar en [[1969]]. Fon el cas de [[Pablo Fernández Albaladejo]], Fernando García de Cortázar]], abdós llorejats en el Premi Nacional d'Història, i [[Manuel Pérez Ledesma]], a qui va socórrer les dos voltes que fon expulsat de l'universitat per la seua activitat política. |
Durant els anys [[1975]] i [[1976]] fon secretari del Departament d'Història de la [[Fundació Juan March]] i membre de la Comissió Assessora de dita fundació entre [[1977]] i [[1978]]. Aixina mateix, fon colaborador del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC). | Durant els anys [[1975]] i [[1976]] fon secretari del Departament d'Història de la [[Fundació Juan March]] i membre de la Comissió Assessora de dita fundació entre [[1977]] i [[1978]]. Aixina mateix, fon colaborador del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC). | ||
| − | El 20 de març de l'any [[1981]] fon designat acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]] (RAH), de la que fon decà durant més d'un més en la primavera de [[2020]]. El seu discurs d'ingrés fon pronunciat el 2 de maig de [[1982]], versant sobre "Declaracions i Drets de l'Home". En setembre de [[1986]] fon elegit president de l'[[Institut d'Espanya]], que reunix a les dèu reals acadèmies a nivell nacional. | + | El [[20 de març]] de l'any [[1981]] fon designat acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]] (RAH), de la que fon decà durant més d'un més en la [[primavera]] de [[2020]]. El seu discurs d'ingrés fon pronunciat el [[2 de maig]] de [[1982]], versant sobre "Declaracions i Drets de l'Home". En setembre de [[1986]] fon elegit president de l'[[Institut d'Espanya]], que reunix a les dèu reals acadèmies a nivell nacional. |
El seu àmbit cronològic de màxima especialitat fon el primer terç del [[sigle XIX]]. No obstant, va escriure obres de gran ambició sobre periodos diversos i amplis. Va incórrer en l'història política, l'història constitucional, l'història econòmica, l'història militar, l'història fiscal, l'història de la ciència, l'edició d'obres de pensament polític, la teoria de l'història i l'història urbana, en el cas de [[Sant Sebastià]]. | El seu àmbit cronològic de màxima especialitat fon el primer terç del [[sigle XIX]]. No obstant, va escriure obres de gran ambició sobre periodos diversos i amplis. Va incórrer en l'història política, l'història constitucional, l'història econòmica, l'història militar, l'història fiscal, l'història de la ciència, l'edició d'obres de pensament polític, la teoria de l'història i l'història urbana, en el cas de [[Sant Sebastià]]. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Fon responsable de l'edició de les ''Obres Publicades i Inèdites'' de [[Melchor Gaspar Jovellanos]] i de les ''Memòries dels temps de Fernando VII'' del Marqués de Ayerbe, aixina com director de la colecció ''Història d'Espanya'' d'Alfaguara i de ''Enciclopèdia d'Història d'Espanya'', publicada per Aliança Editorial. Aixina mateix, va colaborar en la redacció de la ''Història d'Espanya'' de [[Ramón Menéndez Pidal]]. | Fon responsable de l'edició de les ''Obres Publicades i Inèdites'' de [[Melchor Gaspar Jovellanos]] i de les ''Memòries dels temps de Fernando VII'' del Marqués de Ayerbe, aixina com director de la colecció ''Història d'Espanya'' d'Alfaguara i de ''Enciclopèdia d'Història d'Espanya'', publicada per Aliança Editorial. Aixina mateix, va colaborar en la redacció de la ''Història d'Espanya'' de [[Ramón Menéndez Pidal]]. | ||
| − | Des de la década de | + | Des de la [[década de 1980]] i en la seua calitat de membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] va dirigir fins a cinc edicions del proyecte ''Llegislació Històrica d'Espanya'' en colaboració en el Ministeri de Cultura, en les seues successives denominacions, i l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
Última revisió del 10:51 9 ago 2023
| Miguel Artola Gallego | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 12 de juliol de 1923 | ||
| Lloc de naiximent: | Sant Sebastià, Guipúscoa, País Vasc, Espanya | ||
| Defunció: | 26 de maig de 2020 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Miguel Artola Gallego (Sant Sebastià, 12 de juliol de 1923 - † Madrit, 26 de maig de 2020) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià (Guipúscoa), es va llicenciar en Història en l'any 1945. Doctor en Filosofia i Lletres per l'Universitat Central de Madrit en 1949, es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola.
Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Despuix d'anys treballant en l'Universitat de Madrit i en el CSIC, va obtindre la càtedra d'Història d'Espanya en l'Universitat de Salamanca en 1960, a on va permanéixer fins a l'any 1969. En Salamanca va escriure dos de les seues principals obres, Texts fonamentals per a l'història, fonament de la particular pedagogia que desplegava en la seua càtedra, i el seu Ferrando VII. També allí va entaular amistat en importants acadèmics de la seua generació que ensenyaven en eixa mateixa universitat - Francisco Tomás y Valiente, Koldo Mitxelena i Fernando Lázaro Carreter - i va travar contacte en els seus principals discípuls que li acompanyarien a la recent creada Universitat Autònoma de Madrit, a on es va incorporar en 1969. Fon el cas de Pablo Fernández Albaladejo, Fernando García de Cortázar]], abdós llorejats en el Premi Nacional d'Història, i Manuel Pérez Ledesma, a qui va socórrer les dos voltes que fon expulsat de l'universitat per la seua activitat política.
Durant els anys 1975 i 1976 fon secretari del Departament d'Història de la Fundació Juan March i membre de la Comissió Assessora de dita fundació entre 1977 i 1978. Aixina mateix, fon colaborador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
El 20 de març de l'any 1981 fon designat acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història (RAH), de la que fon decà durant més d'un més en la primavera de 2020. El seu discurs d'ingrés fon pronunciat el 2 de maig de 1982, versant sobre "Declaracions i Drets de l'Home". En setembre de 1986 fon elegit president de l'Institut d'Espanya, que reunix a les dèu reals acadèmies a nivell nacional.
El seu àmbit cronològic de màxima especialitat fon el primer terç del sigle XIX. No obstant, va escriure obres de gran ambició sobre periodos diversos i amplis. Va incórrer en l'història política, l'història constitucional, l'història econòmica, l'història militar, l'història fiscal, l'història de la ciència, l'edició d'obres de pensament polític, la teoria de l'història i l'història urbana, en el cas de Sant Sebastià.
Dirigí empreses historiogràfiques de gran envergadura i gran número d'especialistes per a les que sempre va trobar finançació, que comprenen des de la direcció de coleccions d'Història d'Espanya als primers passos de les anomenades humanitats digitals en la seua versió de difusió i *contextualización de documentació històrica.
Fon responsable de l'edició de les Obres Publicades i Inèdites de Melchor Gaspar Jovellanos i de les Memòries dels temps de Fernando VII del Marqués de Ayerbe, aixina com director de la colecció Història d'Espanya d'Alfaguara i de Enciclopèdia d'Història d'Espanya, publicada per Aliança Editorial. Aixina mateix, va colaborar en la redacció de la Història d'Espanya de Ramón Menéndez Pidal.
Des de la década de 1980 i en la seua calitat de membre de la Real Acadèmia de l'Història va dirigir fins a cinc edicions del proyecte Llegislació Històrica d'Espanya en colaboració en el Ministeri de Cultura, en les seues successives denominacions, i l'Universitat Autònoma de Madrit.
Obra[editar | editar còdic]
- Partidos y programas políticos. Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-9699-4) [Obra completa]
- Enciclopedia de Historia de España. Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-5294-6) [Obra completa]
- Historia de España. Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-9573-4) [Obra completa]
- La burguesía revolucionaria (1808-1874). Alianza Editorial, S.A., 2001. (ISBN 84-206-4251-7) [Part de l'obra completa: T.5]
- La España de Fernando VII: la guerra de la Independencia y los orígenes del régimen constitucional. Espasa-Calpe, S.A., 1999. (ISBN 84-239-4980-X) [Parte de l'obra completa: T.32]
- Los afrancesados. Alianza Editorial, S.A., 1989. (ISBN 84-206-2604-X)
- Antiguo régimen y revolución liberal. Editorial Ariel, S.A., 1991. (ISBN 84-344-6512-4)
- Los derechos del hombre. Alianza Editorial, S.A., 1987. (ISBN 84-206-0216-7)
- Los Ferrocarriles en España 1844-1943, Banco de España, 1978. (ISBN 84-500-2605-9)
- La hacienda del Antiguo Régimen. Alianza Editorial, S.A., 1982. (ISBN 84-206-8042-7)
- La hacienda del siglo XIX: progresistas y moderados Alianza Editorial, S.A., 1986. (ISBN 84-206-2465-9)
- Latifundio Propiedad y Explotación. Siglo XVIII. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Centro de Publicaciones, 1978. (ISBN 84-7479-002-6)
- El modelo constitucional Español del siglo XIX. Fundación Juan March, 1979. (ISBN 84-7075-111-5)
- Los Orígenes de la España contemporánea (Tomo 1). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1975. (ISBN 84-259-0428-5)
- Los Orígenes de la España contemporánea (Tomo 2). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1975. (ISBN 84-259-0580-X)
- Partidos y programas políticos (1808-1936). (Tomo 1). Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 1977. (ISBN 84-03-12057-5)
- Partidos y programas políticos (1808-1936). (Tomo 2). Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 1977. (ISBN 84-03-12074-5)
- Textos fundamentales para la Historia. Alianza Editorial, S.A., 1992. (ISBN 84-206-8009-5)
- La España de Fernando VII. Espasa-Calpe, S.A., 1999. (ISBN 84-239-9742-1)
- La monarquía de España. Alianza Editorial, S.A., 1999. (ISBN 84-206-8195-4)
- Vidas en tiempo de crisis. Real Academia de la Historia, 1999. (ISBN 84-89512-35-3)
- Los orígenes de la España contemporánea. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. (ISBN 84-259-1130-3) [Obra completa]
- Las Cortes de Cádiz. Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A., 2003. (ISBN 84-95379-51-1)
- Constitucionalismo en la Historia. Editorial Crítica, 2005. (ISBN 84-8432-668-3)
- Los pilares de la ciencia (en colaboració en José Manuel Sánchez Ron), Barcelona, Espasa, 2012.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- Doctor Honoris causa per l'Universitat del País Vasc en 1989.
- Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials en 1991 «en destacar una vocació eixemplar d'investigació històrica i docència sobre qüestions i episodis d'importància bàsica en la gestació de l'Espanya contemporànea. El seu treball d'investigació ha allumenat el periodo dramàtic i dilatat que va de l'Antic Règim al nostre temps oferint una visió del conjunt que combina l'anàlisis de les institucions i l'enteniment de les realitats socials i polítiques subjacents».
- Doctor Honoris causa per l'Universitat de Salamanca en 1992.
- Premi Nacional d'Història d'Espanya en 1992 per Enciclopèdia d'Història d'Espanya.
- Medalla de l'Universitat Autònoma de Madrit en 1993.
- Gran Creu de la Orde d'Alfons X el Sabi en 1996.
- Premi Eusko Ikaskuntza-Caixa Laboral d'Humanitats, Cultura, Arts i Ciències Socials en 2000.
- Premi Nacional d'Humanitats Lorenzana en 2008.