Diferència entre les revisions de "Sabino Arana"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Sabino Policarpo Arana Goiri''' ([[Abando]], [[Bilbao]], [[25 de giner]] de [[1865]] - † [[Pedernales]], [[Viscaya]], [[25 de novembre]] de [[1903]]) fon un polític, escritor i ideòlec espanyol, considerat el pare del [[nacionalisme vasc]]. Ell es dia a sí mateix '''Arana ta Goiri'taŕ Sabin''', encara que actualment se li coneix com '''Sabino Arana'''. | '''Sabino Policarpo Arana Goiri''' ([[Abando]], [[Bilbao]], [[25 de giner]] de [[1865]] - † [[Pedernales]], [[Viscaya]], [[25 de novembre]] de [[1903]]) fon un polític, escritor i ideòlec espanyol, considerat el pare del [[nacionalisme vasc]]. Ell es dia a sí mateix '''Arana ta Goiri'taŕ Sabin''', encara que actualment se li coneix com '''Sabino Arana'''. | ||
| − | Provinent d'una família [[Carlisme|carlista]], fundà el [[Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionaliste Vasc]] (EAJ-PNV), partit que va dirigir i pel que va aplegar a ser diputat provincial de [[Viscaya]]. Fallí en l'any 1903, a la primerenca edat de trentahuit anys, a causa de la [[malaltia d'Addison]], deixant plasmada la seua ideologia en 33 obres poètiques, 14 llibres polítics i lliteraris i més de 600 artículs en prensa. | + | Provinent d'una família [[Carlisme|carlista]], fundà el [[EAJ-PNV|Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionaliste Vasc]] (EAJ-PNV), partit que va dirigir i pel que va aplegar a ser diputat provincial de [[Viscaya]]. Fallí en l'any 1903, a la primerenca edat de trentahuit anys, a causa de la [[malaltia d'Addison]], deixant plasmada la seua ideologia en 33 obres poètiques, 14 llibres polítics i lliteraris i més de 600 artículs en prensa. |
El llegat de Sabino Arana continua sent polèmic hui en dia. Ha segut molt criticat pels seus detractors, que denuncien el fonament raciste, machiste o xenòfop de la seua ideologia. Els defensors de la figura de Sabino Arana aludixen al context històric de l'época, en el que tals idees eren dominants no solament en el nacionalisme sabinià, sino també en Espanya i en pràcticament tota [[Europa]]. En qualsevol cas, el llegat d'Arana en l'història del [[País Vasc]] és incontestable. | El llegat de Sabino Arana continua sent polèmic hui en dia. Ha segut molt criticat pels seus detractors, que denuncien el fonament raciste, machiste o xenòfop de la seua ideologia. Els defensors de la figura de Sabino Arana aludixen al context històric de l'época, en el que tals idees eren dominants no solament en el nacionalisme sabinià, sino també en Espanya i en pràcticament tota [[Europa]]. En qualsevol cas, el llegat d'Arana en l'història del [[País Vasc]] és incontestable. | ||
Revisió de 17:23 10 jul 2023
| Sabino Policarpo Arana Goiri | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Polític, escritor i ideòlec | ||
| Naiximent: | 25 de giner de 1865 | ||
| Lloc de naiximent: | Abando, Bilbao, Viscaya, Espanya | ||
| Defunció: | 25 de novembre de 1903 | ||
| Lloc de defunció: | Pedernales, Viscaya, Espanya | ||
Sabino Policarpo Arana Goiri (Abando, Bilbao, 25 de giner de 1865 - † Pedernales, Viscaya, 25 de novembre de 1903) fon un polític, escritor i ideòlec espanyol, considerat el pare del nacionalisme vasc. Ell es dia a sí mateix Arana ta Goiri'taŕ Sabin, encara que actualment se li coneix com Sabino Arana.
Provinent d'una família carlista, fundà el Euzko Alderdi Jeltzalea-Partit Nacionaliste Vasc (EAJ-PNV), partit que va dirigir i pel que va aplegar a ser diputat provincial de Viscaya. Fallí en l'any 1903, a la primerenca edat de trentahuit anys, a causa de la malaltia d'Addison, deixant plasmada la seua ideologia en 33 obres poètiques, 14 llibres polítics i lliteraris i més de 600 artículs en prensa.
El llegat de Sabino Arana continua sent polèmic hui en dia. Ha segut molt criticat pels seus detractors, que denuncien el fonament raciste, machiste o xenòfop de la seua ideologia. Els defensors de la figura de Sabino Arana aludixen al context històric de l'época, en el que tals idees eren dominants no solament en el nacionalisme sabinià, sino també en Espanya i en pràcticament tota Europa. En qualsevol cas, el llegat d'Arana en l'història del País Vasc és incontestable.
Sabino Arana fon el creador de la ikurriña, del Eusko Abendaren Ereserkia (la música del qual és l'actual himne del País Vasc) i del terme Euzkadi (que posteriorment es convertiria en Euskadi). També va realisar numerosos estudis filològics; va arreplegar numeroses paraules del vasc popular i va crear també numerosos neologismes en dita llengua, en lo que ell va denominar euskara garbia (en valencià, vasc net).
Referències
- Guasch, Ana María (1985). Arte e ideología en el País Vasco: 1940-1980. Ediciones AKAL. p. 24. ISBN 84-7600-027-8
- Kintana Goiriena, Jurgi (2007). Sabino Arana Goiri (1865-1903). Euzkadiren Aita, Biografiak (en euskera). San Sebastián: Elkar
- Pagola, Inés (2006). Neologismos en la obra de Sabino Arana. Real Academia de la Lengua Vasca
- «Sabino Arana. Un legado para el futuro». Sabin Etxea
Bibliografia
- Obras completas. Editorial Sabindiar-Batza. Buenos Aires, 1965
- Obras completas, Editorial Sendoa, San Sebastián, 1980
- Selección de biografía sabiniana realizada por la Fundación Sabino Arana
- Basaldua, Pedro de, El libertador vasco. Sabino de Arana y Goiri. ISBN 84-400-2078-0 Editorial vasca EKIN. Buenos Aires. 1953
- Esteban Antxustegui Igartua El debate nacionalista. Sabino Arana y sus herederos. ISBN 978-84-8371-725-7 Editum, 2008
- Iban Zaldúa, Si Sabino viviría, ISBN 84-96080-57-9 Editorial lengua de trapo. Historia subrealista
- Iñaki Ezkerra Greño, Sabino Arana O La Sentimentalidad Totalitaria (Editorial Belacqva) ISBN 8495894610
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sabino Arana.