Diferència entre les revisions de "Ángela Ruiz Robles"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Ángela Ruiz Robles''' ([[Villamanín]], [[Lleó]], [[28 de març]] de [[1895]] - [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[27 d'octubre]] de [[1975]]) fon una mestra, escritora i inventora espanyola. Fon l'inventora d'una enciclopèdia mecànica que be podria considerar-se com el primer llibre electrònic de l'història, alvançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en [[1971]] pel nortamericà [[Michael Hart]] i en més de mig sigle als actuals [[i-book|i-books]]. | + | '''Ángela Ruiz Robles''' ([[Villamanín]], [[Lleó]], [[28 de març]] de [[1895]] - † [[Ferrol]], [[La Corunya]], [[27 d'octubre]] de [[1975]]) fon una mestra, escritora i inventora espanyola. Fon l'inventora d'una enciclopèdia mecànica que be podria considerar-se com el primer llibre electrònic de l'història, alvançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en [[1971]] pel nortamericà [[Michael Hart]] i en més de mig sigle als actuals [[i-book|i-books]]. |
== Biografia == | == Biografia == |
Revisió de 11:42 7 jul 2023
Ángela Ruiz Robles (Villamanín, Lleó, 28 de març de 1895 - † Ferrol, La Corunya, 27 d'octubre de 1975) fon una mestra, escritora i inventora espanyola. Fon l'inventora d'una enciclopèdia mecànica que be podria considerar-se com el primer llibre electrònic de l'història, alvançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en 1971 pel nortamericà Michael Hart i en més de mig sigle als actuals i-books.
Biografia
Naixcuda en la població lleonesa de Villamanín el 28 de març de l'any 1895, filla d'Elena Robles i del farmacèutic Feliciano Ruiz. Realisà els seus estudis superiors en l'Escola de Magisteri de Lleó, a on va impartir les seues primeres classes de taquigrafia, mecanografia i contabilitat mercantil entre els anys 1915 i 1916.
En l'any 1917 fon docent i directora en l'Escola de Gordón, en Lleó. En 1918 va obtindre la plaça de mestra en Santa Eugenia de Mandiá, un llogaret pròxim a Ferrol. Estigué allí fins a 1928. El 18 de decembre de 1925 va rebre «una distinció especial pels seus indiscutibles mèrits en agraïment a la seua dedicació i l'atenció desinteressada» promoguda pels seus veïns. En 1934 va realisar una important llabor com a gerent de l'Escola Nacional de Chiquetes de l'Hospici. En 1945 fon professora de l'Escola Obrera gratuïta. En 1948 ensenyà taquigrafia, ortografia, gramàtica i mecanografia en el Colege Ibáñez Martín. En 1959 va accedir al càrrec de directora, que va mantindre fins a la seua jubilació.
Entre 1938 i 1946 escrigué, donà conferències, edità i reedità la major part de la seua obra científica, un total de setze llibres. Els seus tres primers són: Compendi d'ortografia castellana, Ortografia castellana i Taquigrafia martiniana abreviada moderna.
També va impartir classes a opositors d'aduana, correus, telégrafs i per a l'ingrés en alts estudis mercantils en l'acadèmia per a adults de la seua propietat, Elmaca.