Diferència entre les revisions de "Baltasar Bueno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 18: Llínea 18:
 
Fon cap de Prensa de la [[Diputació de Valéncia]] durant [[2003]] i Director de [[Valéncia Hui]] des de [[2006]].
 
Fon cap de Prensa de la [[Diputació de Valéncia]] durant [[2003]] i Director de [[Valéncia Hui]] des de [[2006]].
  
En [[1982]] va rebre el Premi Rei Don Jaume per la Defensa del Patrimoni Històric Artístic Valencià ademés dels que ya havia rebut, la Flor Natural de Poesia dels [[Jocs Florals]] de [[Xàtiva]], la Torre d'Or de Poesia dels Jocs Florals de [[Paterna]] i el premi periodístic ''Día de las Fuerzas Armadas''.
+
En l'any [[1982]] va rebre el Premi Rei Don Jaume per la Defensa del Patrimoni Històric Artístic Valencià ademés dels que ya havia rebut, la Flor Natural de Poesia dels [[Jocs Florals]] de [[Xàtiva]], la Torre d'Or de Poesia dels Jocs Florals de [[Paterna]] i el premi periodístic ''Día de las Fuerzas Armadas''.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==

Revisió de 18:58 20 gin 2023

Baltasar Bueno Tárrega
Bbueno.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i escritor
Naiximent: 9 de febrer de 1949
Lloc de naiximent: Foyos, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Baltasar Bueno Tárrega (Foyos, 9 de febrer de 1949) és un periodiste i escritor valencià. Fon responsable de comunicació de la Diputació Provincial de Valéncia. Columniste habitual del periòdic Las Provincias, despuix del Diario de Valencia i director del diari, ya desaparegut, Valéncia Hui.

Biografia

Naixqué en la població de Foyos (Valéncia) el 9 de febrer de 1949. Diplomat Universitari en Relacions Laborals (1988). Fon Colaborador de Radio Popular de Valéncia (1973). Redactor de la delegació de Valéncia de l'agència de notícies EFE i del diari Las Provincias, on arribà a ser redactor en cap. Arribà a ser Subdirector del Diario de Valéncia i director del Canal 13 Radiotelevisión de Valéncia (posteriorment conegut com Televisió Municipal de Valéncia).

Fon cap de Prensa de la Diputació de Valéncia durant 2003 i Director de Valéncia Hui des de 2006.

En l'any 1982 va rebre el Premi Rei Don Jaume per la Defensa del Patrimoni Històric Artístic Valencià ademés dels que ya havia rebut, la Flor Natural de Poesia dels Jocs Florals de Xàtiva, la Torre d'Or de Poesia dels Jocs Florals de Paterna i el premi periodístic Día de las Fuerzas Armadas.

Obra

  • La procesión de Corpus Christi de Valencia
  • La Roca de la Mare de Deu
  • El pare sant Vicent Ferrer
  • Historia de la Virgen de los Desamparados
  • La Mare de Deu dels Desamparats
  • Luis embajador en el cielo
  • La festa del Corpus
  • Restauración de las fachadas del sacro convento e iglesia de la Orden Militar de Nuestra Señora de Montesa
  • Virgen de los Desamparados de Valencia
  • Paralizan una performance en la puerta del Arzobispado durante la procesión de San Vicente

Cites

La impresión que da el arabista Mikel Epalza es que le acaba de gustar esa posible teoría, en la que yo creo que por intuirla antes de conocerla, pendiente de investigación. No parece alegrarle. Confirma esta sensación que al referirse a la Conquista de Valencia por Jaime I hable de 'los conquistadores catalano-aragoneses', nueva moda que están forzando en calzador en determinados círculos de moda. Y la ciencia, y la verdad, no pueden ser moda, sino necesidad siempre.
Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autònoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.
La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios.
Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido' (Las Provincias, 6.12.1988)
  • La AVL, Historia de una traición. Prólogo. Incontrovertible y clamorosamente valenciana, per Baltasar Bueno (Valéncia Hui, Maig 2007, Suplement).
L'única unitat de la llengua que ha hagut ha segut el llatí, la llengua llatina, la llengua mare.

Vore també

Enllaços externs