Mikel Epalza

Mikel de Epalza Ferrer
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Arabiste, traductor i professor.
Naiximent:	1938
Lloc de naiximent:	Pau, França
Defunció:	6 de decembre de 2008
Lloc de defunció:	Alacant, Regne de Valéncia, Espanya

Mikel de Epalza Ferrer (Pau, França, 1938 - † Alacant, 6 de decembre de 2008) fon un arabiste, traductor i professor universitari espanyol d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Naixcut en la ciutat francesa de Pau en l'any 1938, durant l'exili dels seus pares,​ fon jesuïta​ des de l'any 1954​ fins a finals de la década de 1970. També fon professor de les universitats de Tànger, Orà, en l'Universitat​ Autònoma de Madrit​ i Alacant.​

Va estudiar també l'història de la ciutat algerina d'Annaba.​ Va morir en decembre de l'any 2008 a raïl d'un accident de tràfic sofrit en maig d'eixe mateix any.

Se li ha descrit com «un defensor de les relacions d'Espanya en el Magreb»​ i «una de les personalitats més respectades en l'àmbit de la Islamologia espanyola»,​ ademés d'una referència en l'estudi de la diàspora morisca.​

Obra

Són obres seues, entre atres:

• Dos literatos árabes viajan por Sharq Al-Andalus: Shakib Arslan (1939) y Husain Mones (1963) (1984)
• Los moriscos antes y después de la expulsión (1992)​
• Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVII) (1999)

Ademés d'una traducció del Corà al català, a la que es va concedir el Premi Nacional de Traducció en l'any 2003. Est últim treball fon publicat en l'any 2001 —en una segona edició en l'any 2002—​ i en ell també varen colaborar Josep Forcadell i Joan Maria Perujo.​

Cites

La impresión que da el arabista Mikel Epalza es que le acaba de gustar esa posible teoría, en la que yo creo que por intuirla antes de conocerla, pendiente de investigación. No parece alegrarle. Confirma esta sensación que al referirse a la Conquista de Valencia por Jaime I hable de 'los conquistadores catalano-aragoneses', nueva moda que están forzando en calzador en determinados círculos de moda. Y la ciencia, y la verdad, no pueden ser moda, sino necesidad siempre.

Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autònoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.

La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios.

Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 6.12.1988)

Nota: Baltasar Bueno, comentà un artícul del professor d'Estudis Àraps i Islàmics de l'Universitat de Valéncia, Mikel Epalza, titulat Sospechosos textos árabes sobre Valencia.

Enllaços externs

• Mikel Epalza en Wikipedia