Diferència entre les revisions de "Jibuti (ciutat)"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Djibcapital.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vistes de la ciutat de Jibuti.]] | [[Archiu:Djibcapital.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vistes de la ciutat de Jibuti.]] | ||
| − | La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; | + | La '''ciutat de Jibuti''' <ref>{{Països RACV}}</ref> ({{Lang-ar|جيبوتي|tr=Jībūtī}}; [[somalí]], ''Jabuuti''}}; [[francés]], ''Ville de Djibouti'') és una ciutat i port, capital de la [Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el [[golf d'Aden]] del [[golf de Tadjoura]]. Té estatus de regió en la [[Regions de Djibouti|divisió administrativa de l'estat]]. La seua població és d'uns 400.000 habitants. És final o inici de trayecte del ferrocarril Jibuti-[[Addis Abeba]]. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli. |
Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli. | Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli. | ||
Revisió de 12:51 26 oct 2022
La ciutat de Jibuti [1] (àrap جيبوتي; somalí, Jabuuti}}; francés, Ville de Djibouti) és una ciutat i port, capital de la [Jibuti|República de Jibuti]], situada en una península (Ras Djibouti) que separa el golf d'Aden del golf de Tadjoura. Té estatus de regió en la divisió administrativa de l'estat. La seua població és d'uns 400.000 habitants. És final o inici de trayecte del ferrocarril Jibuti-Addis Abeba. El seu aeroport es diu Djibouti-Ambouli.
Els llocs més representatius són el port, el mercat central, l'estadi nacional, el palau presidencial i la mesquita Hamouli.
Història
El seu territori fon cedit a França pels notables de la tribu issa. La ciutat de Jibuti fon fundada pel català Eloi Pino el 1888 i inaugurada pel governador Lagarde el dia 6 de març de 1888. En l'any 1896 va substituir a Obock com a capital dels Establiments Francesos de la Costa dels Somalis. En l'any 1897 s'iniciaren les obres del ferrocarril cap a Addis Abeba, acabades en 1917 (784 km). El seu port absorbí gran part del tràfic de Zeila i Tadjoura. Despuix de la II Guerra Mundial la seua població es calculava en 32.000 habitants (28.000 musulmans) en dos terçis de somalis i un terç d'àfars. N'hi havia un bon número d'emigrants yemenites i àraps (uns 5.000). L'autoritat religiosa era el cadi de la ciutat. Quan es creà el Territori Francés dels Àfars i els Isses va romandre com a capital i donà despuix nom a l'estat independent. En maig de l'any 1998 en la guerra entre Etiopia i Eritrea, la major part del tràfic dels ports d'Assab i Massawa es desvià a Jibuti que no ho pogué absorbir. El programa alimentari mundial establí un programa de millora del port en l'any 2001. La ciutat patí greus inundacions en abril del 2004.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Djibouti (ciutat) de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jibuti (ciutat).
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |