Diferència entre les revisions de "Comité Olímpic Internacional"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image | + | [[Image:International Olympic Committee Headquarters (2).jpg|thumb|300px|<center>Seu del COI en [[Lausana]], [[Suïssa]].</center>]] |
El '''Comité Olímpic Internacional''' ('''COI''') en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), fon creat el [[23 de juny]] de [[1894]] pel baró [[Pierre de Coubertin]] en [[Paris]] a fi de reviure els antics [[Jocs Olímpics|jocs olímpics]] [[Grècia|grecs]]. | El '''Comité Olímpic Internacional''' ('''COI''') en seu en [[Lausana]] ([[Suïssa]]), fon creat el [[23 de juny]] de [[1894]] pel baró [[Pierre de Coubertin]] en [[Paris]] a fi de reviure els antics [[Jocs Olímpics|jocs olímpics]] [[Grècia|grecs]]. | ||
Revisió de 03:46 18 set 2022
.jpg)
El Comité Olímpic Internacional (COI) en seu en Lausana (Suïssa), fon creat el 23 de juny de 1894 pel baró Pierre de Coubertin en Paris a fi de reviure els antics jocs olímpics grecs.
En la seua primera integració estaven representats dotze països:
- Argentina (José Benjamí Zubiaur)
- Bèlgica (Màximament de Bousies)
- Àustria-Bohèmia (Jiri Guth-Jarkovsky)
- Estats Units (William Sloane)
- França (Ernest F.Callot i Pierre de Coubertin)
- Grècia (Demetrius Vikelas)
- Gran Bretanya (C. Herbert Ampfhill i Charles Herbert)
- Hongria (Ferenc Kemény)
- Itàlia (Mario Luccesi Palli i Andria Carafa)
- Nova Zelanda (Leonard A. Cuff)
- Rússia (Alexei General de Boutowsky)
- Suècia (Viktor General Balck).[1][2][3]
El COI coordina les activitats del Moviment Olímpic. Ademés es l'encarregat de supervisar i administrar tot lo concernent als Jocs Olímpics. És propietari de tots els drets associats als símbols olímpics, la bandera, himne, lema, jurament i els jocs. Controla els drets de transmissió dels jocs, la publicitat i el restant d'activitats d'acort en la Carta Olímpica. Ademés és l'organisme internacional encarregat d'organisar i seleccionar les ciutats que seran seus dels Jocs Olímpics cada 4 anys.
Els JJOO s'inicien en l'encesa de la Flama Olímpica i en eixe moment és l'inici de l'Olimpiada que acabarà en l'encesa de la següent als 4 anys.
Presidents del COI
Des de 1894 el COI ha tengut 8 presidents:
| Núm. | Nom | País | Periodo |
|---|---|---|---|
| 1 | Demetrius Vikelas | Grècia | 1894 – 1896 |
| 2 | Pierre de Coubertin | França | 1896 – 1925 |
| 3 | Henri de Baillet-Latour | Bèlgica | 1925 – 1942 |
| 4 | Johannes Sigfrid Edström | Suècia | 1942 – 1952 |
| 5 | Avery Brundage | Estats Units | 1952 – 1972 |
| 6 | Lord Killanin | Irlanda | 1972 – 1980 |
| 7 | Juan Antonio Samaranch
(president d'Honor Vitalici des de 2001) |
Espanya | 1980 – 2001 |
| 8 | Jacques Rogge | Bèlgica | En el càrrec des de 2001 |
Reunions del COI
Des de la seua fundació, el COI, ha realisat una série de reunions d'alt nivell a on s'han discutit el passat, present i futur del moviment olímpic internacional. Es dividixen en dos tipos, a saber:
Congressos del COI
- Artícul principal → Congressos del Comité Olímpic Internacional.
En els congressos, 13 en la seua totalitat, celebrats en periodos de temps irregulars, es tracta sobre temes d'importància referents al moviment olímpic internacional en eixe moment; ademés s'expon, discutix i conclou sobre el nivell i historial olímpics conseguits fins a eixe moment i la seua proyecció al futur.
La primera d'estes reunions es va realisar en Paris l'any 1894, la més recent fon també en la capital francesa, en 1994 i la pròxima serà en Copenhague, Dinamarca, en l'any 2009.
Sessions del COI
- Artícul principal → Sessions del Comité Olímpic Internacional.
Les Sessions del COI són generalment reunions de membres del COI on es posa a votació qüestions o accions a prendre referents al moviment olímpic. És l'orgue suprem del COI i les seues decisions són finals. Cada membre del COI té dret de vot.
Una sessió ordinària s'efectua una vegada a l'any. En cas d'emergència o de resoldre punts encara pendents, es pot cridar a una sessió extraordinària en conveniència en el president del COI o per petició escrita del menys les dos terceres parts dels membres.
Les activitats més importants realisades en les sessions són, entre atres:
- Adaptar o modificar la Carta Olímpica.
- Triar els membres del Comité Olímpic, el president Honorari, membres honoraris i membres d'honor.
- Triar el president, vicepresident i tots els atres membres del Cos Eixecutiu.
- Triar la ciutat seu dels Jocs Olímpics.
- Determinar quins deports formaran part del calendari olímpic i quins no.
Vore també
- Còdics del COI per als països
- Dopage en els Jocs Olímpics
- Llista de membres del Comité Olímpic Internacional
Fonts
Referències
- ↑ Guterman, Tuli (1997). "Buenos Aires i els Jocs Olímpics: sensatea i sentiments", Revista Digital EFDeportes, Any 2, NÚM. 7. Buenos Aires. Octubre 1997.
- ↑ Fried, Edgar. Tasks and Objectives of the Int. Olympic Committee, Austrian Olympic Committee.
- ↑ Members of the International Olympic Committee since 1884, International Olympic Committee.