Diferència entre les revisions de "Manolo Martínez"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Galeria fotogràfica == | == Galeria fotogràfica == | ||
| + | |||
| + | <gallery> | ||
<center> | <center> | ||
| − | |||
| − | |||
File:Manolo martinez solaz6.jpg | File:Manolo martinez solaz6.jpg | ||
File:Manolo martinez solaz5.jpg | File:Manolo martinez solaz5.jpg | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
File:Manolo martinez solaz2.jpg | File:Manolo martinez solaz2.jpg | ||
Archiu:Manolo martinez solaz1.jpg | Archiu:Manolo martinez solaz1.jpg | ||
| + | </center> | ||
</gallery> | </gallery> | ||
| − | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 09:52 12 set 2022
Manolo Martínez Solaz (Valéncia, 1901 - Benimàmet (Valéncia) 10 de març de 1966), famós torero valencià de l'época, naixcut en el Barri de Russafa.
Conegut també en el nom de "El Tigre de Ruzafa", fon u dels toreros més famosos en el seu moment, tant en Espanya com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als bous.
Va obtindre l'alternativa en Madrit el 21 de setembre de 1924 de mans de "Valencia II", que li va cedir el bou Lisonjero.
El Tigre de Russaafa va seguir la seua trayectòria alternant places americanes i espanyoles. Manolo Martínez va ser un torero de gran decisió que va destacar per la seua fermea en l'estoc en la sòrt de matar.
La seua gran qualitat era la del valor sempre, al que s'unien en moltes ocasions muletazos de glòria entre música i aclamacions, en volapeus memorables sobre el morrillo, orelles i coa, portat a muscles des de la plaça fins a la porta de la seua mateixa casa.
La Guerra Civil va truncar la trayectòria d'un matador eclipsat per les grans figures que varen arrasar el panorama taurí.
Es va retirar en Valéncia el 25 d'abril de 1948.
