Diferència entre les revisions de "Idioma càntabre"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. | El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i [[riu Pas|Pas]]. El ''[[pasiegu]]'' pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat. | ||
| − | == Texts == | + | == Texts en càntabre == |
'''Trauducció al càntabre de ''L'últimu hombri'' | '''Trauducció al càntabre de ''L'últimu hombri'' | ||
''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' | ''Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».'' | ||
| + | |||
| + | '''Part de ''L'últimu home''''' en [[asturià]] | ||
| + | |||
| + | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ||
'''Traudució al castellà de ''El último hombre''''' | '''Traudució al castellà de ''El último hombre''''' | ||
Revisió de 10:07 8 set 2022
| Càntabre Cántabru | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya: Cantàbria |
| Regió: | |
| Parlants: | No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones. |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropeu Itàlic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El càntabre (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que també rep el nom de montanyés, encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent càntabre, per tant, la denominació moderna i més usual.
El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.[1]
Variants
El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiegu pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.
Texts en càntabre
Trauducció al càntabre de L'últimu hombri
Un españíu jizo temblar el jayal. El miruellu voló largu. L'esquilu jospó nel ñial. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'hombri, entós, mientris cayía conas manos abiertas, los ojos nel sinfinitu y el su cuerpu esvarciando por tolos llaos sangri n'abondu, glarió una parabra, una parabra namás, que retingló y hui sigui retinglando ena viesca y en toa Asturias: «¡Libertá!».
Part de L'últimu home en asturià
Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».
Traudució al castellà de El último hombre
Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».
Referències
- ↑ Error en el títul o la url.«» (en castellà). El Diario Montañes, 28/10/2011. [Consulta: 27/5/2016].
Enllaços externs
- Alcuentru, associació cultural
- Diccionari de càntabre
- Plataforma Esclave
- Proyeutu Depriendi
- Artícul "El largo camino de la reivindicación del cántabru". El Diario Cantabria.
Idiomes d'Espanya · 
|
|---|
| Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc |