Benito Pérez Galdós

Benito Pérez Galdós
Retrat de Benito Pérez Galdós, per Joaquim Sorolla
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor i polític
Naiximent:	10 de maig de 1843
Lloc de naiximent:	Las Palmas de Gran Canària, Espanya
Defunció:	4 de giner de 1920
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canària, 10 de maig de 1843 - † Madrit, 4 de giner de 1920) fon un escritor espanyol. Fon un noveliste, dramaturc, croniste i polític.

Se li considera un dels millors representants de la novela realista del sigle XIX no solament en Espanya i un narrador capital en l'història de la lliteratura en llengua espanyola, fins al punt de ser propost per varis especialistes i estudiosos de la seua obra com el major noveliste espanyol despuix de Cervantes.​

Galdós va transformar el panorama novelesc espanyol de l'época,​ apartant-se de la corrent romanticista darrere del naturalisme i aportant a la narrativa una gran expressivitat i fondària sicològica.​ En paraules de Max Aub, Galdós, com Lope de Vega, va assumir l'espectàcul del poble pla i en «la seua intuïció serena, profunda i total de la realitat», ho tornà, com Cervantes, refet, «artísticament transformat». D'ahí que «des de Lope cap escritor fon tan popular, cap tan universal des de Cervantes».​

Pérez Galdós fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de l'any 1897 i va aplegar a ser propost al Premi Nobel de Lliteratura en 1912. Encara que, llevat en la seua joventut, no va mostrar especial afició per la política, va acceptar la seua designació com a diputat en vàries ocasions i per distintes circumscripcions.​

Episodios nacionales

Els Episodios nacionales (en valencià, Episodis nacionals) són la gran obra de Benito Pérez Galdós.

En l'any 1873, Galdós va començar a publicar els Episodis nacionals (títul que li va sugerir el seu amic José Luis Albareda), una magna crònica del sigle XIX que arreplegava la memòria històrica dels espanyols a través de la seua vida íntima i quotidiana, i del seu contacte en els fets de l'història nacional que varen marcar el destí colectiu del país. Una obra composta per 46 episodis, en cinc séries de dèu noveles cada una (en la salvetat de l'última série, que quedà sense acabar), que arranca en la batalla de Trafalgar i aplega fins a la Restauració borbònica en Espanya.

• La primera série (1873-1875) tracta de la guerra de l'Independència (1808-1814) i té per protagonista a Gabriel Araceli, «que es va donar a conéixer com pillastre de plaja i acabà la seua existència històrica com a cavallerós i valent oficial de l'eixèrcit espanyol».

• La segona série (1875-1879) arreplega les lluites entre absolutistes i lliberals fins a la mort de Ferrando VII en 1833. El seu protagoniste és el lliberal Salvador Monsalud, que encarna, en gran part, les idees de Galdós i en qui «preval sobre lo heròic lo polític, signe característic d'aquells torbats temps».

• La tercera série (1898-1900), despuix d'un paréntesis de vint anys, i despuix de recuperar els drets sobre les seues obres que detentava el seu editor, en qui va mantindre un pleit interminable, Galdós va continuar en la tercera série, dedicada a la primera guerra carlista (1833-1840). El periodo de l'història espanyola arreplegat en les pàgines d'esta série, arranca en la primera guerra carlista i la Regència de María Cristina, per a tancar-se en la boda d'Isabel II.

• La quarta série (1902-1907) es desenrolla entre la Revolució de 1848 i la caiguda d'Isabel II en 1868.

• La quinta (1907-1912), incompleta, acaba en la restauració d'Alfons XII.

Este conjunt novelístic constituïx una de les obres més importants de la lliteratura espanyola de tots els temps i va marcar una cota casi inalcançable en l'evolució de la novela històrica espanyola. El punt de vista adoptat és vari i multiforme (s'inicia des de la perspectiva d'un jove que mentres lluita per la seua amada es veu envolt en els fets més importants de la seua época); la perspectiva del propi autor varia des de l'alé èpic de la primera série fins a l'amarc escepticisme final, passant per la postura radical de tendència socialista-anarquista de les séries tercera i quarta.

Per a conéixer be Espanya, l'escritor es va dedicar a recórrer-la en coches de ferrocarril de tercera classe, convivint en el poble miserable i hostajant-se en posades i hostals «de mala mort».

Cites

Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos... Si nada se puede esperar de las turbas monárquicas, tampoco debemos tener fe en la grey revolucionaria (...) No creo ni en los revolucionarios de nuevo cuño ni en los antediluvianos (...) La España que aspira a un cambio radical y violento de la política se está quedando, a mi entender, tan anémica como la otra. Han de pasar años, tal vez lustros, antes de que este Régimen, atacado de tuberculosis ética, sea sustituido por otro que traiga nueva sangre y nuevos focos de lumbre mental.

La fe nacional y otros escritos sobre España (1912). Benito Pérez Galdós

Enllaços externs

• Benito Pérez Galdós en Wikipedia