Diferència entre les revisions de "Quatre Carreres"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
[[Archiu:Horta de La Punta.jpg|thumb|250px|Horta en el barri de La Punta]] | [[Archiu:Horta de La Punta.jpg|thumb|250px|Horta en el barri de La Punta]] | ||
| − | El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any [[2009]] segons l'ajuntament de | + | El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any [[2009]] segons l'ajuntament de Valéncia. Està compost per set barris: |
* [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)]] | * [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)]] | ||
Revisió de 19:06 12 maig 2022
Quatre Carreres és el districte número 10 de la ciutat de Valéncia (Comunitat Valenciana). Llimita en el Pla del Real, l'Eixample i Camins al Grau pel nort, en Poblats Marítims a l'est, en Jesús a l'oest i en Poblats del Sur pel sur.
Demografia
El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any 2009 segons l'ajuntament de Valéncia. Està compost per set barris:
- Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)
- En Corts
- La Fonteta de Sant Lluís
- La Punta
- Malilla
- Monteolivet
- Na Rovella
Toponímia
El topònim Quatre Carreres prové de les quatre vies principals (carreres) que es dirigien, des de Russafa, a les diferents partides del seu terme.
Història
.jpg)
Quatre Carreres ha estat, icontinua sent en part, una zona d'horta, en una població molt escassa i poc densa. Fins al sigle XIX en tot el districte no hi havia més que unes quantes alqueries i barraques i un parell de masos. Per tant, est extens territori es va denominar en virtut de les quatre grans vies que partint de Russafa, atravessaven el seu territori. Estes eren la Carrera del Riu, per Monteolivet cap a Nazaret, la Carrera d'En Corts, per la font d'En Corts i la Punta fins a Pinedo, la Carrera de Sant Lluís, per la Font de Sant Lluís cap a Castellar-Oliveral, i la Carrera de Malilla, cap al Forn d'Alcedo.
Tot este territori, juntament en l'actual districte dels Poblats del Sur va passar a formar part del municipi de Russafa quan est es va crear en l'any 1836. Va ser llavors quan el recentment nomenat ajuntament va crear un règim d'administració local i de Policia Urbana per a estructurar els servicis municipals (higiene, educació, padró, serenos, llicències, etc.) que van començar a implantar-se. Esta divisió en carreres es va arribar a oficialisar, com per exemple en el cens que l'ajuntament russafí va dur a terme en l'any 1860, en el qual, per tal de facilitar el reconte es decidix:
« [...] dividir en seis secciones, a saber: 1ª el casco de la población; 2ª la Carrera del Río; 3ª la Carrera de la Fuente de En Corts; 4ª la Carrera de la Fuente de San Luis; 5ª la Carrera de Malilla y 6ª Saler y Palmar » — Acta de la Junta Municipal de Russafa
En l'any 1877 el districte, igual que el restant del terme de Russafa, es va anexionar a la ciutat de Valéncia.
Transports
El districte està atravessat per la CV-500 de nort a sur i la V-30 d'est a oest. L'atravessa també la via del ferrocarril Valéncia-Barcelona, situant-se entre els barris de la Punta i la Fonteta de Sant Lluís les infraestructures de l'Estació de la Font de Sant Lluís.
Patrimoni
Entre el patrimoni del districte, cal destacar:
- Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any 1908 segons els plànos de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any 1942 per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo, i existix en el seu jardí des de l'any 1963 un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual.
- Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any 1902, quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'obrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII.
- Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys 1767 i 1771 en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la façana flanquejada per dos torres besones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta olivera que li servix de peana. En l'any 1826 es varen instalar en l'ermita els monjos de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any 1835 degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el 15 de juliol de 1941 es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quatre Carreres.
Referències
- Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Punta». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 61. ISBN 84-85402-88-X.
- Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: La Fonteta de Sant Lluís». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 69-71. ISBN 84-85402-88-X.
- Corbín Ferer, Juan-Luis. «Capítulo II: Monteolivete o Mont Olivet». A: Ruzafa: La bien plantada. 3ª. Valencia: Federico Domenech, 1995, p. 36-40; 57-59. ISBN 84-85402-88-X.