Diferència entre les revisions de "Tonya"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Panquemao (Castellón).jpg|thumb|right|300px|<center>Tonya</center>]] | [[File:Panquemao (Castellón).jpg|thumb|right|300px|<center>Tonya</center>]] | ||
| − | La '''tonya''' és un dolç tipic [[valencià]] que s'elabora durant tot l'[[any]], encara que és molt típic per a les [[Pasqües]]. | + | La '''tonya''' (''Panquemado'' en [[castellà]]), és un dolç tipic [[valencià]] que s'elabora durant tot l'[[any]], encara que és molt típic per a les [[Pasqües]]. |
Rep diferents noms segons les zones: pa cremat o pa socarrat, panou, pan dormido, mones, etc. En la Ribera del [[Xuquer]] la nomenen pa d'aire o pa de vent. En [[Xixona]] són tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc d'anis, en [[Biar]] fan les "tonyes de creïlla" que incorporen puré de [[creïlla]] en la massa abans de ficar-les al forn. | Rep diferents noms segons les zones: pa cremat o pa socarrat, panou, pan dormido, mones, etc. En la Ribera del [[Xuquer]] la nomenen pa d'aire o pa de vent. En [[Xixona]] són tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc d'anis, en [[Biar]] fan les "tonyes de creïlla" que incorporen puré de [[creïlla]] en la massa abans de ficar-les al forn. | ||
Revisió de 10:33 14 abr 2022
.jpg)
La tonya (Panquemado en castellà), és un dolç tipic valencià que s'elabora durant tot l'any, encara que és molt típic per a les Pasqües.
Rep diferents noms segons les zones: pa cremat o pa socarrat, panou, pan dormido, mones, etc. En la Ribera del Xuquer la nomenen pa d'aire o pa de vent. En Xixona són tipiques les "tonyetes fines" que porten un poc d'anis, en Biar fan les "tonyes de creïlla" que incorporen puré de creïlla en la massa abans de ficar-les al forn.
En unes atres localitats escalden la farina en oli molt calent abans de pastar-les com en Oriola i en uns atres llocs també afigen mel.
Ingredients
Elaboració
El procés d'elaboració també és molt variat, pero despuix d'amassar tots els ingredients es deixa un temps per a que s'unfle la pasta, despuix dividim en porcions, li donem la seua forma redona caracteristica, s'unten d'ou en un pinzell i es torna a deixar que s'unfle. Se li tira sucre per damunt i es couen a temperatura baixa.
La forma és redona, tova i esponjosa. Pot ser de diferents grandaries, encara que pareix que tradicionalment eren de gran volum. La corfa, lluenta i obscura; esguitada per damunt en sucre, a vegades te en el mig un caramull dorat fet de clara d'ou batuda, que els la posen abans de ficar-les al forn.
