Diferència entre les revisions de "Jaume Roig"
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] — † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''L'Espill''. | + | '''Jaume Roig i Perez''' o '''Jacme Roig''' ([[Valéncia]], principis del [[sigle XV]] — † [[Benimàmet]], [[1478]]). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor [[Valencians|valencià]] del [[Sigle d'Or Valencià]]. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada ''[[L'Espill]]''. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 18:37 22 gin 2022
| Naiximent | Principis del sigle XX Valéncia |
| Mort | 1478 Benimàmet |
| Activitat | Mege i escritor |
| Periodo | Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
| Gèneros | Poesia |
| Obres principals | L'Espill |
Jaume Roig i Perez o Jacme Roig (Valéncia, principis del sigle XV — † Benimàmet, 1478). Fon conegut com a gran mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià. És autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana migeval, titulada L'Espill.
Biografia
.jpg)
Jaume Roig naixqué en la ciutat de Valéncia a principis del sigle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez.
Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els títuls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.
Estigue casat en N’Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l'hospital d'En Clapers. En l'any 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Martir", per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en l'any 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d'Alfons el magnanim en l'any 1458.
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d'En Sarria, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L'Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Va ser un llibre d'ampla difussio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig també es autor de “Noves rimades” I en l'any 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d'una mula en la pedania valenciana de Benimamet, va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d'abril de 1478 mori en sa casa de Valéncia.
L'Espill
Ha passat a la posteritat per ser autor de L'Espill, novela també coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre sílabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el sigle XVI fon imprés tres vegades, prova del seu notable éxit.
L'Espill o Llibre de les dones, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
Esta obra fon denunciada a l'Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, en el llibre apareix lo següent:
, fins a onze voltes en quinze folis.