Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:drgil.jpg|thumb|right|200px|Dr. Gil i Morte]]
+
[[Image:Gilymorte.jpg|thumb|right|250px|Dr. Gil i Morte]]
  
 
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En l'any [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].
 
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En l'any [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].

Revisió de 18:21 18 ago 2021

Dr. Gil i Morte

Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià. En l'any 1881 es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any 1889.

Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosis, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.

Trayectòria política

En l'any 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet. Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci, blasquiste.

A raïl de la separació en l'any 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any 1918 el banc de diputat.

En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.

Fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en l'any 1920 i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.