Diferència entre les revisions de "Constitució"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]] | [[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de l'any [[1978]]]] | ||
| − | Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'') és un text jurídic-polític, sorgit d'un [[poder | + | Una '''constitució''' (del [[llatí]] ''constitutio'') és un text jurídic-polític, sorgit d'un poder constituent o [[poder constitucional]], que té el propòsit de constituir la [[separació de poders]], definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial), que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (''checks and balances''), ademés és la llei fonamental d'un [[Estat]], en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'[[ordenament jurídic]], inclou el règim dels [[drets i llibertats]] dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política. |
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders. | En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la [[nació]], degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la [[monarquia constitucional]] o la [[república constitucional]]). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders. | ||
Revisió de 11:57 4 jun 2020
Una constitució (del llatí constitutio) és un text jurídic-polític, sorgit d'un poder constituent o poder constitucional, que té el propòsit de constituir la separació de poders, definint i creant els poders constituïts (llegislatiu, eixecutiu i judicial), que abans de la constitució estaven units o entremesclats, definix els seus respectius controls i equilibris (checks and balances), ademés és la llei fonamental d'un Estat, en ranc superior al restant de les normes jurídiques, fonamentant (segons el normativisme) tot l'ordenament jurídic, inclou el règim dels drets i llibertats dels ciutadans, també delimitant els poders i institucions de l'organisació política.
En l'actualitat també es té com a costum adicionar normes alienes a la regulació del poder polític, depenent de l'ideologia, tals com els fonaments del sistema econòmic. La constitució no constituïx a l'estat o la nació, degut a que abdós ya són fets anteriors constituïts. En ciència política els estats que tenen separació de poders sel's afig el terme «constitucional» a la seua forma d'estat (com és el cas de la monarquia constitucional o la república constitucional). En l'us quotidià del terme, se li crida constitució a totes les lleis supremes dels Estats encara que no conten en separació de poders.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entre atres definicions, definix la paraula constitució com la llei fonamental d'un Estat a on s'arrepleguen els drets i llibertats dels ciutadans i es definixen les institucions públiques.
Classificació
La constitució, com tota norma jurídica, pot definir-se tant des del punt de vista formal com des del punt de vista material. Des del punt de vista formal, la constitució es definix a partir dels òrguens i procediments que intervenen en la seua adopció, derivant-se aixina una de les seues característiques principals, la supremacia sobre qualsevol atra norma de l'ordenament jurídic. Des del punt de vista material, la constitució és el conjunt de regles fonamentals que s'apliquen a l'eixercici del poder estatal.
Les Constitucions es diferencien també en funció del seu orige polític: poden ser creades per contracte entre vàries parts, per imposició d'un grup a un atre, per decisió sobirana, etc.
- Constitucions otorgades
- Constitucions impostes
- Constitucions pactades
- Constitucions aprovades per voluntat de la sobirania popular