Diferència entre les revisions de "Antonio Mingote"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.
+
'''Ángel Antonio Mingote Barrachina''' ([[Sitges]], [[Barcelona]], [[17 de giner]] de [[1919]] - [[Madrit]], [[3 d'abril]] de [[2012]]), conegut popularment com a '''Mingote''', fon un humoriste, dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer [[Marqués]] de Daroca.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Mingote Antonio Mingote en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Mingote Antonio Mingote en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Humoristes]]
 +
[[Categoria:Humoristes espanyols]]
 +
[[Categoria:Dibuixants]]
 +
[[Categoria:Dibuixants espanyols]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors espanyols]]

Revisió de 07:33 30 gin 2020

Ángel Antonio Mingote Barrachina (Sitges, Barcelona, 17 de giner de 1919 - Madrit, 3 d'abril de 2012), conegut popularment com a Mingote, fon un humoriste, dibuixant gràfic, escritor i periodiste espanyol, membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Obtingué el títul nobiliari de primer Marqués de Daroca.

Biografia

Antonio Mingote naixqué en la localitat barcelonesa de Sitges el 17 de giner de l'any 1919,​ fill d'Ángel Mingote Lorente (1891-1961),​ músic i natural de Daroca, Saragossa, i Carmen Barrachina, escritora natural de Batea, Tarragona, filla del pedagoc i periodiste carliste Esteban Barrachina Benages. Fon el primer dels dos fills del matrimoni. Sa germana, María de las Mercedes Mingote Barrachina, fallí en l'any 2006.​ Se va aficionar a la llectura des de molt jove, deprenent a dibuixar de manera autodidacta. La seua infància la va passar entre Daroca, Calatayut i Terol. En esta última ciutat estudià en els Germans de les Escoles Cristianes i en l'Institut. Fon discípul aventajat del pintor Ángel Novella.

Als dèsset anys d'edat, en esclatar la Guerra Civil Espanyola, se va allistar en l'eixèrcit del bando sublevat i, despuix de la guerra, va entrar en l'Acadèmia de Transformació d'Infanteria en Guadalajara, on va començar a dibuixar en una revista extraoficial que es distribuïa en l'Acadèmia i que es dia La Cabra. Estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Saragossa pero no acabà la carrera. Fixà la seua residència en Madrit, on va travar amistat en Rafael Azcona i en Carlos Clarimón.

Va iniciar la seua carrera com a humoriste gràfic en la revista La Codorniz en l'any 1946 de la mà del seu director, Álvaro de Laiglesia. En 1948 va publicar la seua primera novela, Les palmeres de cartó (Las palmeras de cartón), i el 19 de juny de 1953 va començar una colaboració en el diari ABC, que va continuar fins a la seua mort. Dos anys despuix, en 1955, li varen encomanar la direcció de la revista humorística Don José —pertanyent al diari España de Tánger—, en la qual varen començar a publicar escritors i dibuixants hui eminents, i la va dirigir en els seus cent primers números. A lo llarc de la seua carrera també colaboraria en atres publicacions com Moncayo, Reconquista o Revista Española de Defensa.

En l'any 1974 escrigué per al teatre L'orso i el madrileny (El oso y el madrileño), una revista musical de Mario Clavel. A l'any següent, 1975, escrigué el guió de la série d'èxit de televisió Este senyor de negre (Este señor de negro), dirigida per Antonio Mercero i interpretada per José Luis López Vázquez. També va escriure guions per a cine, en colaboració en José Luis Dibildos, com els de les películes Fadrina i mare en la vida (Soltera y madre en la vida), Cama creixent (Pierna creciente), Falda minvant (Falda menguante), Fins que el matrimoni nos separe (Hasta que el matrimonio nos separe), o la seua sàtira política Vota a Gundisalvo. Posteriorment, va escriure la seua segona novela, Adelita en la seua andana (Adelita en su desván). Ademés, entre els anys 1993 i 1995 va participar en el programa de televisió Este país necessita un repàs, de Telecinco, que dirigia José Luis Coll.

Enllaços externs