Viver

Viver és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància.

Situació

Viver és un municipi que està situat a la vora esquerra del Riu Palància, en el tram en que comença el vall mig o acaba el vall alt. L'orografia del terme mostra importants cims de la Serra Calderona i del municipi de El Toro, situat als peus de l'altipla de Barraques.

El terme municipal és llindant en els municipis de Barracas i Pina pel nort, Benafer pel Nortdest, Xérica per l'Est, Sur i Oest i Teresa per l'Oest.

Té una superfície d'un 50 Km. i està situat a uns 567 m. sobre el nivell de la mar, en un relleu relativament montanyós, a on destaquen els cerros de Erragudo i el mont de Sant Roc.

La zona urbana té una extensió d'unes 85 hectàrees. Els seus carrers són empinats en comerços i places i llocs pintorescs. Tot això fa que Viver siga un lloc de descans i estiueig. Durant l'estiu Viver sextuplica el número de habitants.

Ullals i fonts

Com el seu nom indica Viver és una vila de moltes aigües per la cantitat d'ullals i fonts.

Ullals

• Ojos del Prado
• Tejería
• San Miguel
• Erragudo
• La Chana
• Morredondo
• Mariané
• La Chorrera
• La Franqueza
• Fuente del Oro
• L'Ochino
• El Pontón
• Sargal
• Fuente el Rosalén
• El Burro
• La Salud
• La Canaleta
• Mosén Villar
• Fuente el Río
• San Pedro
• Balsa de Mediavega, etc...

Fonts

• La Teja
• Duque de Calabria
• Garrón
• Abrevadero
• San Antonio
• Baile
• Asunción
• Fuente de la Plaza Mayor
• Cazadores
• El Santo
• Caños del Ao
• Bombero
• La Glorieta
• La Floresta
• La Losa, etc...

Algunes d'estes fonts tenen propietats terapèutiques.

Clima

Encara que Viver perteneix a la Comunitat Valenciana i deuria de tindre un clima mediterràneu no és aixina, el seu clima és continental caracterisat pels hiverns frets i llarcs i estius calorosos pero més curts. La mija de temperatura va dels 27º en juliol i agost als 8º de giner. També durant la primavera poden haver gelades que afecten a les collites. Les pluges són mes abundants durant la primavera i la primavera d'hivern, encara que eixa predicció no és sempre precisa. Durant l'any 1996 el mes en que més plogué fon en decembre (96 l/m²) i el que menys en octubre (5 l/m²). La mija de l'any sol ser d'uns 50 l/m² per mes.

Flora i fauna

Flora

Respecte a la vegetació natural destaca la carrasca, el lledoner o el nyespler pero entre plantacions de cultiu, incendis i programes de reforestació esta vegetació ha disminuït i està sent substituida per pinades.

Com arbusts i plantes naturals destacaríem la presència de romers, tomello, argilaga, espígol, camamirla, coa de gat, mora d'albarzer, coa de cavall o poliol.

Fauna

La fauna també ha descendit ya que la seua existència se troba condicionada a la vegetació natural i autòctona; encara aixina se pot trobar en el mont conills, llebres, raboses, javalins, fardes, serps, fardachos, perdius, alacrans, rates penades i àguiles.