Diferència entre les revisions de "Beas de Segura"
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
==Aldees== | ==Aldees== | ||
[[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]] | [[Image:1200px-Prados de Armijo solana.jpg|thumb|200px|Vista general de Prados de la Solana.]] | ||
| − | *'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L' | + | *'''Prados de Armijo''': Està formada per dos núcleus de població: '''Prados de la Solana''' i '''Prados de la Umbría'''. L'història de '''Los Prados de Armijo''', es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: '''Los Valencianos''' , '''El Cascalejo''', '''El Cerrilete''', '''El Poyo de Juan''', '''La Mielecilla''', '''Los Galindillos''', '''La Pedriza''', '''Los Gomeras''', '''Los Litranes''', '''Cortijo las Muelas''', '''Cañada Arada''', '''Los Panochas''' i '''Fuente Buena'''. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador. |
[[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]] | [[Image:Las Cuevas de Ambrosio desde la carretera.jpg|thumb|200px|Vista general de Cuevas de Ambrosio.]] | ||
| − | *'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els | + | *'''Cuevas de Ambrosio''': Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige '''Serra de Segura'''. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden ''cañamares''. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios. |
[[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]] | [[Image:Vista catena.jpg|thumb|200px|Vista general de Cañada Catena.]] | ||
*'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent. | *'''Cañada Catena''': Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de '''Cañada''' li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla ''Catena'' deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent. | ||
| + | |||
| + | ==Festes== | ||
| + | Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona '''Nostra Senyora de la Pau''', que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble. | ||
| + | La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat '''Sant Marcos Chico''', en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o ''embolás'', per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el ''desencajonamiento'', la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ''ensogás''. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos. | ||
| + | Els orígens de la celebració de Sant Marocs en '''Beas''' són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries. | ||
| + | |||
| + | Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ''¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal''. | ||
| + | En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports. | ||
| + | |||
| + | Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'''. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | |||
Revisió de 08:35 26 maig 2019
| Beas de Segura | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: | 20px Andalusia | |||
| • Província: | Jaén | |||
| • Comarca: | Sierra del Segura | |||
| • Partit judicial: | Villacarrillo | |||
| Ubicació: | 38°15′07″N 2°53′30″O | |||
| • Altitut: | 600 msnm | |||
| Superfície: | 160,3 km² | |||
| Població: | 5 275 hab. (2017) | |||
| • Densitat: | 32,91 hab./km² | |||
| Gentilici: | beatense; beasense | |||
| Predomini llingüístic: | castellà | |||
| Còdic postal: | 23280 | |||
| Festes majors: | Virgen de la Paz - San Marcos | |||
| Alcalde: | Sebastián Molina Herrera (PSOE-A) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Beas de Segura és un municipi i localitat espanyola situat en la província de Jaén en la comunitat autònoma d'Andalusia. Està inclós en la comarca de Serra de Segura, en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any 2016 el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants, per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.
La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'olivera, per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO). La seua excelent producció d'oli d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.
Els primers vestigis de civilisació daten del Paleolític inferior, a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria lítica, alguns de que els seus útils estan exposts en el Museu de Ciències Naturals de Madrit i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'Andalusia.
De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir Santa Teresa de Jesús despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a Sevilla. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el 25 d'abril de l'any 1979, i anys més tart, el 22 de març de 1983, incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.
Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a Sant Marcos, sent protagoniste de les mateixes el conegut com a bou ensogao. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el 16 de setembre de l'any 2008 com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.
Aldees
- Prados de Armijo: Està formada per dos núcleus de població: Prados de la Solana i Prados de la Umbría. L'història de Los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Santíssima Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.
- Cuevas de Ambrosio: Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige Serra de Segura. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els del lloc els criden cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.
- Cañada Catena: Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de Cañada li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla Catena deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.
Festes
Beas de Segura reafirma la seua identitat com a poble a través de dos celebracions que omplin de peculiaritat el seu any festiu. D'una banda, la solemne celebració del dia de la seua patrona Nostra Senyora de la Pau, que es du a terme el 24 de giner i que té la seua proyecció lúdica i cultural varis mesos més tart, quan entre el 17 i el 20 de setembre se celebra la fira en el seu honor, fent provessons pels carrers del poble. La segona celebració és la de Sant Marcos; es du a terme entre el 22 i el 25 d'abril. Els actes comencen en el denominat Sant Marcos Chico, en el que es trauen vaquetes menudes, sense banyes o embolás, per a que siguen corregudes pels més menuts. El dia 23 i 24 té lloc el desencajonamiento, la solta de bous braus, arrematant-se la jornada en una verbena popular. El dia 25 la banda de música toca diana i fa un passacarrers per a avisar que a les huit del matí se soltaran bous en un recint acotat pel tancament de varis carrers. Despuix de les dèu del matí té lloc la missa seguida de la processó en honor de Sant Marcos, en la que el sant va acompanyat pels carrers del poble de dos vaquetes braves engalanades i ensogás. Despuix de la processó es tornen a soltar els bous en el recint tancat. Terminarà el dia en una verbena en la que participaran les diferents penyes que intervenen en la festa. Els membres de les penyes solen immovilisar als bous per a que els siguen posats uns aparell de vius colors en espills incrustats, acció esta que es coneix com cascar al bou. En l'organisació de la festa juga un paper fonamental La Germandat de Sant Marcos. Els orígens de la celebració de Sant Marocs en Beas són immemorials, i ya en el sigle XVI hi ha constància de que la vila de Beas havia fet solemne vot a Sant Marcos en temps immemorial, per haver-los lliurat d'una plaga de llangostes. Consistia este vot en no menjar carn i en no sacrificar eixe dia cap res, ni que s'obriren les carniceries.
Des de 1993, despuix d'una encesa controvèrsia entre partidaris de la festa i no partidaris, el bou de corda de Beas està subjecte a la normativa vigent en l'actualitat, en la que les reses despuix de corregudes en un recint tancat deuen ser sacrificades i no tornades a la seua ganaderia. No obstant la costum del bou de Sant Marcos està tan arrelada en Beas, que encara sol cantar-se com a acte de reafirmació i reivindicació de la festa una cançoneta que diu ¡Viva la fiesta de San Marcos! / Nadie la puede quitar, / ni el alcalde, ni su hermano, / ni Tomás el municipal. En l'any 2000 se solicita la Declaració d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia per a la Festa de Sant Marcos, declaració que es fa ferma en la Resolució de 7 de Setembre de 2000 del Conseller de Turisme i Deports.
Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del sigle XX existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del Prendimiento, que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de Judas, capcionen portant pres a Jesús. Una de les processons més cridaneres és la del Crist de la Veracruz.
Bandera de Beas de Segura |
Bous en San Marcos |
Vista aerea |
Aeròdrom de Beas de Segura |
.svg)
