Diferència entre les revisions de "Tragèdia grega"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Dionysos mask Louvre Myr347.jpg|thumb|right|250px|Caraça de [[Dionís]] conservada en el [[Louvre]].]] | [[Archiu:Dionysos mask Louvre Myr347.jpg|thumb|right|250px|Caraça de [[Dionís]] conservada en el [[Louvre]].]] | ||
| − | La '''tragèdia grega''' és un gènero [[teatre|teatral]] originari de | + | La '''tragèdia grega''' és un gènero [[teatre|teatral]] originari de l'[[Història de Grècia|Antiga Grècia]]. Inspirat en els ritos i representacions sagrades que es feyen en [[Grècia]] i [[Anatòlia]], alcançà el seu apogeu en l'[[Atenes]] del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] Aplega sense grans modificacions fins al [[Romanticisme]], época en la que s'obri la discussió sobre els [[gènero lliterari|gèneros lliteraris]], molt més de lo que ho va fer durant la [[Renaixença]]. |
Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme [[tragèdia]], ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte. | Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme [[tragèdia]], ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte. | ||
| − | En | + | En l'[[Edat Mija]], quan se sabia poc o res del gènero, el terme assumix el significat de «obra d'estil tràgic», i estil tràgic devé en un sinònim prou genèric de [[poesia]] o estil ilustre, com ''[[De vulgari eloquentia]]'', de [[Dante Alighieri]]. |
| − | L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de | + | L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de l'[[èpica]], és dir el [[mit]], pero des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenrolla significats totalment nous: el ''mythos'' (μύθος) es fon en l'acció, és dir, en la representació directa (δρᾶμα, [[drama]]). A on el públic veu en els seus propis ulls personages que apareixen com a entitats distintes que actuen en forma independent, l'[[escena]] (σκηνή), proveït cada u, de la seua pròpia dimensió sicològica. |
Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser [[Èsquil]], [[Sòfocles]] i [[Eurípides]] que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época. | Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser [[Èsquil]], [[Sòfocles]] i [[Eurípides]] que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época. | ||
Revisió de 09:18 5 set 2018
La tragèdia grega és un gènero teatral originari de l'Antiga Grècia. Inspirat en els ritos i representacions sagrades que es feyen en Grècia i Anatòlia, alcançà el seu apogeu en l'Atenes del sigle V a. C. Aplega sense grans modificacions fins al Romanticisme, época en la que s'obri la discussió sobre els gèneros lliteraris, molt més de lo que ho va fer durant la Renaixença.
Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme tragèdia, ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte.
En l'Edat Mija, quan se sabia poc o res del gènero, el terme assumix el significat de «obra d'estil tràgic», i estil tràgic devé en un sinònim prou genèric de poesia o estil ilustre, com De vulgari eloquentia, de Dante Alighieri.
L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de l'èpica, és dir el mit, pero des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenrolla significats totalment nous: el mythos (μύθος) es fon en l'acció, és dir, en la representació directa (δρᾶμα, drama). A on el públic veu en els seus propis ulls personages que apareixen com a entitats distintes que actuen en forma independent, l'escena (σκηνή), proveït cada u, de la seua pròpia dimensió sicològica.
Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser Èsquil, Sòfocles i Eurípides que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época.