Canvis

El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la  voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià|italià]] ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de entreguerres ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigiste, mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la  voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la violència contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el espectre polític (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la extrema dreta i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant choviniste del socialisme d'Estat<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un capitalisme d'Estat o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>

Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que van sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs,  la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

Es presenta com una ''tercera via'' o ''tercera posició''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que varen sorgir despuix de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs,  la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la democràcia lliberal en crisis (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de [[1917]] tenia com referent al proyecte de estat socialiste que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:

   

   

{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el  [[socialisme|socialiste]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el  [[socialisme|socialiste]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}

El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris  de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).

El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris  de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que a soles és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).

Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:

Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:

{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}

També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras;  en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

També es poden trobar elements del fascisme fora del periodo d'entreguerres, tant abans com despuix. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''Action Française'' (Acció Francesa, [[1898]]), el principal líder del qual va ser Charles Maurras;  en un ala jovenil violenta crida els ''Camelots Du Vaig rosegar'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonementalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial varen reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals (denominats neofascistes'o neonazis), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sometre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de l'història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat crim d'odi), la seua propaganda (especialment el negacionisme del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.

==Referències==

==Referències==