Diferència entre les revisions de "Joan Esteve"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'técnica' a 'tècnica')
Llínea 3: Llínea 3:
 
Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]].
 
Joan Esteve és conegut per ser l'autor del [[Liber Elegantiarum]], el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any [[1472]] i imprés el [[3 d'octubre]] de [[1489]] en la ciutat italiana de [[Venècia]] per Paganino de Paganinis), ''Joannis Stephani'', nom en que firma en el colofó de la seua obra. El ''Liber Elegantiarum'' és el primer diccionari d'una llengua romanç, la [[llengua valenciana]].
  
El ''Liber Elegantiarum'', constituix u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del sigle XV en les terres valencianes. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una técnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.
+
El ''Liber Elegantiarum'', constituix u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del sigle XV en les terres valencianes. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.
  
 
El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'[[Itàlia]], confirma el paper d'eix cultural que el [[Regne de Valéncia]] tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el [[sigle d'Or de les lletres valencianes]].
 
El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'[[Itàlia]], confirma el paper d'eix cultural que el [[Regne de Valéncia]] tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el [[sigle d'Or de les lletres valencianes]].

Revisió de 19:58 2 ago 2018

Joan Esteve (sigle XV). Notari i escritor valencià. També fon curial en l'escrivania real de Nàpols.

Joan Esteve és conegut per ser l'autor del Liber Elegantiarum, el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit en l'any 1472 i imprés el 3 d'octubre de 1489 en la ciutat italiana de Venècia per Paganino de Paganinis), Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra. El Liber Elegantiarum és el primer diccionari d'una llengua romanç, la llengua valenciana.

El Liber Elegantiarum, constituix u dels fruits més originals i grans del nou humanisme filològic del sigle XV en les terres valencianes. Es tracta d'un repertori de paraules i frases en valencià i llatí d'extensió considerable, que combina al mateix temps una tècnica complexa i heterogènea en una gran diversitat de fonts, tant clàssiques com, sobre tot, migevals i renaixentistes.

El fet de que siga un autor valencià qui escriví sobre estes influències, per als regnes hispànics i per a tot lo món, i que ho fera des d'Itàlia, confirma el paper d'eix cultural que el Regne de Valéncia tingué en el sigle XV (i principis del XVI), el sigle d'Or de les lletres valencianes.

En el Liber Elegantiarum, al principi del seu colofó, se pot llegir textualment:

"... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus..."

El primer diccionari d'una llengua romanç, el diccionari de la llengua valenciana, per a que els hòmens de l'época pogueren beure de les fonts valencianes ya que en tota Europa es coneixia la llengua valenciana que en eixe moment era una llengua molt culta i la que utilisaven els erudits de molts llocs del món. Esta obra és molt representativa de l'humanisme valencià.


Bibliografia