Diferència entre les revisions de "Jesse Owens"
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
El llavors president dels [[Estats Units]] d'[[Amèrica]], [[Franklin Delano Roosevelt]], se refusà rebre a Owens en la [[Casa Blanca]]. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta en brusquetat. | El llavors president dels [[Estats Units]] d'[[Amèrica]], [[Franklin Delano Roosevelt]], se refusà rebre a Owens en la [[Casa Blanca]]. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta en brusquetat. | ||
| − | == | + | == Posteriorment als Jocs Olímpics == |
| − | + | Posteriorment als Jocs, tingué moltes dificultats i passà a ser un promotor del deport, essencialment un animador d'espectàculs. La seua autopromoció acabà eventualment convertint-lo en relacions públiques en [[Chicago]], incloent una llarga temporada com [[punchadiscs]] de música [[jazz]]. En l'any [[1968]], Owens rebé algunes crítiques per recolzar els turbulents disturbis racials que succeiren en els [[Jocs Olímpics de 1968|Jocs Olímpics de Mèxic]] d'eixe any. | |
| − | '''Jesse Owens''' fon premiat en la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] dels [[EE.UU.]] en [[1976]] per [[Gerald Ford]] i, a títul pòstum, la [[Medalla d'Or del Congres]] per [[George H. W. Bush]] el [[28 de març]] de [[1990]]. | + | '''Jesse Owens''' fon premiat en la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] dels [[EE.UU.]] en l'any [[1976]] per [[Gerald Ford]] i, a títul pòstum, la [[Medalla d'Or del Congres]] per [[George H. W. Bush]] el [[28 de març]] de [[1990]]. |
| − | En [[1984]], un carrer de [[Berlin]] fon renomenat en el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit [[Lichtenberg]]. | + | En l'any [[1984]], un carrer de [[Berlin]] fon renomenat en el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit [[Lichtenberg]]. |
Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el [[31 de març]] de [[1980]] en 66 anys d'edat degut a un [[càncer de pulmó]], en [[Tucson]], [[Ariçona]]. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de [[Chicago]]. | Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el [[31 de març]] de [[1980]] en 66 anys d'edat degut a un [[càncer de pulmó]], en [[Tucson]], [[Ariçona]]. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de [[Chicago]]. | ||
Revisió de 11:52 29 maig 2018
James Cleveland "Jesse" Owens (12 de setembre de 1913 - †31 de març de 1980) fon un popular atleta estatunidenc d'orige afroamericà. Participà en els Jocs Olímpics de Berlin 1936, on conseguí fama internacional al conseguir quatre medalles d'or: 100 metros llisos, 200 metros llisos, salt de llongitut i com participant de l'equip guanyador en les carreres de relleus 4x100 metros.
Primers anys
Owens naixqué en Oakville, Alabama (Estats Units), pero se traslladà a Cleveland, Ohio, quant tenia nou anys. Era el sèptim dels onze fills de Henry i Emma Owens. Owens era el net d'un esclau i el fill d'un granger. Rebé el sobrenom de Jesse d'un professor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quant el jove Owens digué que se nomenava J.C. (en anglés, J.C., sigles de James Cleveland, tenen una fonètica pareguda a Jesse).
Owens sempre atribuí la seua exitosa carrera en l'atletisme a l'estímul del seu entrenador durant els seus estudis en l'institut Fairview Junior High, Charles Riley, que l'introduí a l'atletisme. Riley, junt a Harrison Dillard, un atleta de Cleveland, inspiraren al jove Owens. Com Owens treballava arreglant sabates despuix de l'escola, Riley va permetre a Jesse entrenar abans de les classes, en lloc de l'horari habitual dels entrenaments.
Owens començà a destacar a nivell nacional en l'any 1933 quant, com estudiant de l'institut East Technical High School de Cleveland, trenca el récort mundial de salt de llongitut per a estudiants d'institut, en una marca de 7,55 metros i iguala el récort mundial en 100 metros llisos en una marca de 10,4 segons.
NCAA
Moltes universitats volen fichar-lo, pero finalment Owens escull l'Universitat Estatal d'Ohio i a soles despuix que li prometeren treball a ell i a son pare, assegurant-se l'estabilitat econòmica de la seua família. Durant esta época, en la que se li moteja carinyosament com Buckeye Bullet, conseguix el récort de huit campeonats NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre en l'any 1935 i atres quatre en 1936. El récort de quatre ors en un any en la NCAA a soles ha sigut igualat per Xavier Carter, en 2006, pero els seus títuls inclouen les medalles de les carreres per relleus.
La major gesta d'Owens se produix en un lapsus de 45 minuts el 25 de maig de 1935, durant la Big Ten Conference en Ann Arbor, Michigan, on establí quatre récorts mundials. Iguala el récort mundial de 100 yardes (91 metros en 9,4 segons) i trenca els récorts mundials de salt de llongitut (8,13 metros, un récort que durà 25 anys), 220 yardes (201 metros) llises (20,3 segons) i 220 yardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona en baixar dels 23 segons). Esta increible gesta, es considerada una de les més grans proeges de l'atletisme de tots els temps. A partir d'este dia, se li comença a conéixer en el sobrenom de l'Antílop d'Ebani.
Els Jocs Olímpics de Berlin i la relació en Franklin Delano Roosevelt
En l'any 1936, Owens viaja a Berlin, Alemanya, per a participar en l'equip d'Estats Units en els Jocs Olímpics. Adolf Hitler estava utilisant estos jocs per a mostrar al mon una renaixent Alemanya nazi. Hitler i atres membres del govern tenen grans esperances en que els atletes alemanys dominen els jocs en les seues victòries. Mentres tant, la propaganda nazi, promou el concepte de la superioritat de la raça aria i mostra als d'orige africà (nomenant-los bastardes de Renania) com inferiors.
Owens causa una gran sorpresa al guanyar quatre medalles d'or: el 3 d'agost en els 100 metros llisos derrotant a Ralph Metcalfe; el 4 d'agost en salt de llongitut, despuix d'uns amables i útils consells del seu rival alemà Luz Long; el 5 d'agost en 200 metros llisos; finalment, junt a l'equip de relleus 4x100 metros conseguix la seua quarta medalla el 9 d'agost. Esta marca de quatre medalles d'or en una olimpiades no fon igualada fins a l'any 1984 per Carl Lewis.
El primer dia, Hitler a soles aplaudí en les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que se negà a donar la ma a Cornelius Johnson, que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, este eixí de l'estadi abans de lo previst. Els directius del comité Olímpic insistixen a Hitler en que aplaudixca a tots els medallistes o a ningun. Hitler opta per la segon opció i no està en les següents presentacions de medalles [1] [2].
Owens, en la seua autobiografia (The Jesse Owens Story, 1970), conta com posteriorment Hitler li saludà de totes maneres:
Owens fon aclamat per 110.000 persones en l'Estadi Olímpic de Berlin i més tart, molts berlinesos li demanaven autógrafs quant el veïen pel carrer. Durant la seua estància en Alemanya, estava excluit de la ciutadania baix la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de 1935. Encara que, a Owens se li permetí viajar i hostajar-se en els mateixos hotels que els blancs, lo qual en eixe moment no deixava de ser una ironia, ya que els afroamericans en els EE.UU. no tenien igualtat de drets.
Després d'una parada de la bossa de Nova York en el seu honor, Owens tornà al seu treball de botons en l'hotel Waldorf-Astoria. Més tart contaria:
El llavors president dels Estats Units d'Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, se refusà rebre a Owens en la Casa Blanca. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta en brusquetat.
Posteriorment als Jocs Olímpics
Posteriorment als Jocs, tingué moltes dificultats i passà a ser un promotor del deport, essencialment un animador d'espectàculs. La seua autopromoció acabà eventualment convertint-lo en relacions públiques en Chicago, incloent una llarga temporada com punchadiscs de música jazz. En l'any 1968, Owens rebé algunes crítiques per recolzar els turbulents disturbis racials que succeiren en els Jocs Olímpics de Mèxic d'eixe any.
Jesse Owens fon premiat en la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EE.UU. en l'any 1976 per Gerald Ford i, a títul pòstum, la Medalla d'Or del Congres per George H. W. Bush el 28 de març de 1990.
En l'any 1984, un carrer de Berlin fon renomenat en el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit Lichtenberg.
Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el 31 de març de 1980 en 66 anys d'edat degut a un càncer de pulmó, en Tucson, Ariçona. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de Chicago.
Vore també
Enllaços externs
- Web Oficial (en anglés)
- Necrología, New York Times, 1 d'abril, 1980 (en anglés)
- Museu Jesse Owens (en anglés)
- Vídeo de Jesse Owens extret del documental Olympia de Leni Riefenstahl (1936)
- Biografia de Jesse Owens en la pàgina de l'equip olímpic dels EE.UU. (en anglés)
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jesse_Owens de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.