Diferència entre les revisions de "Casca"
m |
|||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''casca''' és un pastiç redó de [[massapà]] típic de la [[Gastronomia de la Comunitat Valenciana|cuina valenciana]] fet de rovell d'[[ou]], [[melada]], cabell d'àngel, fruita o [[moniato]] confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de [[chocolate]] per als chiquets. | La '''casca''' és un pastiç redó de [[massapà]] típic de la [[Gastronomia de la Comunitat Valenciana|cuina valenciana]] fet de rovell d'[[ou]], [[melada]], cabell d'àngel, fruita o [[moniato]] confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de [[chocolate]] per als chiquets. | ||
− | [[File: | + | [[File:Casca2.jpg|thumb|250 px|Casca valenciana, típica del dia de Reixos]] |
La tradició de menjar casca el [[dia de reixos]] ha anat substituint-se per la de menjar [[roscó de reixos|roscó]], d'orige [[francés]], encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com [[Sueca]], a on no s'ha perdut la tradició. En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio: | La tradició de menjar casca el [[dia de reixos]] ha anat substituint-se per la de menjar [[roscó de reixos|roscó]], d'orige [[francés]], encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com [[Sueca]], a on no s'ha perdut la tradició. En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio: | ||
Revisió de 16:23 30 dec 2017
La casca és un pastiç redó de massapà típic de la cuina valenciana fet de rovell d'ou, melada, cabell d'àngel, fruita o moniato confitat. La casca sol portar dins llepolies o monedes de chocolate per als chiquets.
La tradició de menjar casca el dia de reixos ha anat substituint-se per la de menjar roscó, d'orige francés, encara que en moltes pasticeries encara venen casques i són més venudes que el roscó en certs llocs com Sueca, a on no s'ha perdut la tradició. En algunes poblacions, quan el rei entrava en la casa en els regals, el chiquet recitava un verset davant d'ell que havia deprés per a l'ocasio:
Senyor rei,
Yo estic ací,
Casques i avellanes,
Tot per a mi,
I vosté vaja-se'n
Pel seu camí.
Llavors, el rei li deixava els regals i se n'anava.