Diferència entre les revisions de "Tirant lo Blanch"
m |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
*"Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]]. | *"Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]]. | ||
*"Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]]. | *"Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial [[L'Oronella]]. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''... me atrevire expondre, no solament de lengua inglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana, perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...''|En la dedicatòria del Tirant lo Blanch}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''... Lo qual fon traduit de angles en lengua portuguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos cavaller mossen johanot Martorell...''|En el Deo gracias del Tirant lo Blanch}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''... llibre apellat Tirant lo blanch...''|Això ho diu l'escritor Martí Joan de Galba (Valéncia, ¿?-1490), el qual escrigué la quarta i última part del Tirant lo Blanch degut a la mort de Martorell}} | ||
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == | ||
Revisió de 18:02 11 jun 2017
Tirant lo Blanch és l'obra més important de l'escritor valencià Joanot Martorell i està considerada com la millor novela en llengua valenciana. Fon escrita entre 1460 i 1464 i publicada en Valéncia en l'any 1490. Durant el sigle XVI fon traduïda al castellà (Tirante el Blanco, 1511) i a l'italià (1538); més tart al francés (1737) i modernament a l'anglés (1984) i a moltes atres llengües.
L'obra narra les aventures del cavaller Tirant, dit lo Blanch, el primer heroe de ficció de "carn i ossos" d'una novela en tota la lliteratura universal. Tots els seus personages són quotidians, en sentiments i defectes. L’obra pot vore's com la suma de moltes noveles en més o manco entitat propia, estructurades pel protagoniste, per una llengua comu i per una visió totalisadora del món. Es pot parlar, llavors, d’un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novela. Ademés, Tirant supon un trencament respecte a la narrativa anterior. En efecte, supon l’abandonament casi definitiu dels ideals migevals (religio, cavalleria) i l’apropiació ràpida dels ideals burguesos (plaer, rao, humor) per lo qual no podem considerar a Tirant lo Blanch com un llibre de cavalleries convencional.
Tirant lo Blanch te un pont entre l’Edat Mija i el Renaiximent, puix en les seues pàgines la tradició cavalleresca de la novela d’aventures, en la seua desmesura anecdotica i lo rudimentari de la construcció, se refina i enriquix en estils formals, humor i ironies que anuncien ya la gran lliteratura narrativa del sigle d’or castellà, i molt especialment a Cervantes, llector aprofitat de Joanot Martorell, a qui homenajà en el Quixot salvant a la seua novela de la cremació inquisitorial i calificant-la de "el millor llibre del mon".
Bibliografia
- "Tirant lo Blanch (I) i (II)" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número. 20. Edició de Josep Pujalt i Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.
- "Guillem de Varoich" de Joanot Martorell. Colecció Clàssics Valencians, número 6. Edició d'Alicia Palazón. Editorial L'Oronella.