Diferència entre les revisions de "Casa C-101 Aviojet"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (→Desenrroll) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no només substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar. | El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no només substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar. | ||
| − | Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El 29 de | + | Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any. |
| − | + | El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de serie a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica. | |
| − | Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aereu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En | + | Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aereu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9. |
Revisió de 08:30 12 maig 2017
El C-101 és la resposta de l'industria aeronàutica d'Espanya a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el 27 de juny de 1977 davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a 1923, quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop a Madrit l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica a construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.
En 1946 se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En 1970 casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.
Desenrroll
El 16 de setembre de 1975 s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no només substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.
Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Després d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el 28 de maig de 1977 i el 27 de Juny al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El 29 de juny se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del Rei Joan Carles; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.
El 17 de març de 1980 s'entregaren els primers quatre eixemplars de serie a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet varies modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.
Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aereu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.