Diferència entre les revisions de "Història de l'autonomisme en Andalusia"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Retrate de Blas Infant, realisat sobre rajoletes, situat en l'avinguda Blas Infant de [[Jerez de la Frontera|Jerez.]] E...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Blas Infante Tiles.jpg|thumb|Retrate de Blas Infant, realisat sobre rajoletes, situat en l'avinguda Blas Infant de [[Jerez de la Frontera|Jerez.]]]] | [[Archiu:Blas Infante Tiles.jpg|thumb|Retrate de Blas Infant, realisat sobre rajoletes, situat en l'avinguda Blas Infant de [[Jerez de la Frontera|Jerez.]]]] | ||
| − | El '''Regionalisme andalús''' o | + | El '''Regionalisme andalús''' o l''''Autonomisme en Andalusia''' sorgí a finals del [[sigle XIX]], com tots els [[regionalisme]]s de [[Espanya]]. El seu naiximent ve donat per la reacció front al [[centralisme]] impost del sistema [[lliberalisme|lliberal]], unit als moviments [[romanticisme|romàntics]] que defenien l'identitat dels pobles i la corrent [[federalisme|federaliste]] molt difosa durant la [[I República Espanyola|I República]]. Estos moviments varen tindre una forta arraïlada en regions perifèriques com [[Catalunya]] i [[País Vasc]], si be en [[Andalusia]] va carir d'un respal popular generalisat des del seu naiximent. |
| − | Cal remontar el [[regionalisme]] andalús als tumults produïts en [[1835]] en la formació d'unes Juntes aglutinades entorn a la [[Junta Suprema d'Andújar]]. Dita junta disponia d'eixèrcit propi i tenia la finalitat de negociar els assunts concernents a Andalusia davant el govern central de [[Madrit]]. Estes juntes varen ser suprimides per [[Mendizábal]], sense que aplegaren a quallar. En | + | Cal remontar el [[regionalisme]] andalús als tumults produïts en [[1835]] en la formació d'unes Juntes aglutinades entorn a la [[Junta Suprema d'Andújar]]. Dita junta disponia d'eixèrcit propi i tenia la finalitat de negociar els assunts concernents a Andalusia davant el govern central de [[Madrit]]. Estes juntes varen ser suprimides per [[Mendizábal]], sense que aplegaren a quallar. En la I República es desenrollà un moviment federaliste que va a anar derivant en moviments [[cantonalisme|cantonalistes]], sense que estos guarden una relació clara en el [[andalucismw]]. |
Fins a la década dels 60 no va tornar a sorgir un moviment regionaliste en Andalusia, en esta ocasió encapçalat per [[Antonio Machado Núñez]] i el seu fill [[Antonio Machado Álvarez]]. La corrent es va centrar en l'estudi del [[folclor]] i les raïls culturals d'Andalusia. Es va fundar el [[Ateneu de Sevilla]] i les revistes Folklore Andaluz i Folklore Bético-extremeño, ademés de la primera publicació d'una història general d'Andalusia per [[Joaquín Guichot]]. | Fins a la década dels 60 no va tornar a sorgir un moviment regionaliste en Andalusia, en esta ocasió encapçalat per [[Antonio Machado Núñez]] i el seu fill [[Antonio Machado Álvarez]]. La corrent es va centrar en l'estudi del [[folclor]] i les raïls culturals d'Andalusia. Es va fundar el [[Ateneu de Sevilla]] i les revistes Folklore Andaluz i Folklore Bético-extremeño, ademés de la primera publicació d'una història general d'Andalusia per [[Joaquín Guichot]]. | ||
Revisió de 09:48 6 oct 2016
El Regionalisme andalús o l'Autonomisme en Andalusia sorgí a finals del sigle XIX, com tots els regionalismes de Espanya. El seu naiximent ve donat per la reacció front al centralisme impost del sistema lliberal, unit als moviments romàntics que defenien l'identitat dels pobles i la corrent federaliste molt difosa durant la I República. Estos moviments varen tindre una forta arraïlada en regions perifèriques com Catalunya i País Vasc, si be en Andalusia va carir d'un respal popular generalisat des del seu naiximent.
Cal remontar el regionalisme andalús als tumults produïts en 1835 en la formació d'unes Juntes aglutinades entorn a la Junta Suprema d'Andújar. Dita junta disponia d'eixèrcit propi i tenia la finalitat de negociar els assunts concernents a Andalusia davant el govern central de Madrit. Estes juntes varen ser suprimides per Mendizábal, sense que aplegaren a quallar. En la I República es desenrollà un moviment federaliste que va a anar derivant en moviments cantonalistes, sense que estos guarden una relació clara en el andalucismw.
Fins a la década dels 60 no va tornar a sorgir un moviment regionaliste en Andalusia, en esta ocasió encapçalat per Antonio Machado Núñez i el seu fill Antonio Machado Álvarez. La corrent es va centrar en l'estudi del folclor i les raïls culturals d'Andalusia. Es va fundar el Ateneu de Sevilla i les revistes Folklore Andaluz i Folklore Bético-extremeño, ademés de la primera publicació d'una història general d'Andalusia per Joaquín Guichot.