Diferència entre les revisions de "Iglésia de Sant Martí (Arévalo)"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Arevalo - Iglesia de San Martin 01.JPG|397px|right]] | [[Archiu:Arevalo - Iglesia de San Martin 01.JPG|397px|right]] | ||
| − | La '''iglésia de Sant Martín''', també cridada «de les Torres Bessones», de [[Arévalo]] ([[Província d'Àvila|Àvila]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]) va ser temple cristià construït entre els sigles XII i XVIII. Actualment es troba molt restaurada i acull una sala d'exposicions (''Centre Cultural de l'Iglésia de Sant Martín''). Està situada en la plaça de la Vila. | + | La '''iglésia de Sant Martín''', també cridada «de les Torres Bessones», de [[Arévalo]] ([[Província d'Àvila|Àvila]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]) va ser temple cristià construït entre els [[sigle XII|sigles XII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Actualment es troba molt restaurada i acull una sala d'exposicions (''Centre Cultural de l'Iglésia de Sant Martín''). Està situada en la plaça de la Vila. |
| − | [[Archiu:Parroquia de Sn. Martín (Arévalo), 1865.jpg|thumb|left|Litografia de [[Francisco Javier Parcerisa]], publicada en 1865.]] | + | [[Archiu:Parroquia de Sn. Martín (Arévalo), 1865.jpg|thumb|left|Litografia de [[Francisco Javier Parcerisa]], publicada en [[1865]].]] |
| − | És una de les 11 parròquies arevalenses que figuren en l'inventari de la Moradura Gil Torres de l'any 1250. Va ser fundat pels cavallers de la casta dels Tàpia per a ser el seu lloc d'enterrament i juntes. Com també va ocórrer en la arevalense [[Iglésia de Sant Miquel (Arévalo)|iglésia de Sant Miquel]] va perdre la seua funció religiosa en l'any 1911. Durant el sigle XX va ser utilisada com a lloc d'almagasenament de gra i abandonada. A principis del sigle XXI l'Obra Social de [[Caixa d'Àvila]] la va convertir en espai cultural despuix d'una rehabilitació, des de llavors ha albergat numeroses exposicions, concerts i tallers. | + | És una de les 11 parròquies arevalenses que figuren en l'inventari de la Moradura Gil Torres de l'any [[1250]]. Va ser fundat pels cavallers de la casta dels Tàpia per a ser el seu lloc d'enterrament i juntes. Com també va ocórrer en la arevalense [[Iglésia de Sant Miquel (Arévalo)|iglésia de Sant Miquel]] va perdre la seua funció religiosa en l'any [[1911]]. Durant el sigle XX va ser utilisada com a lloc d'almagasenament de gra i abandonada. A principis del [[sigle XXI]] l'Obra Social de [[Caixa d'Àvila]] la va convertir en espai cultural despuix d'una rehabilitació, des de llavors ha albergat numeroses exposicions, concerts i tallers. |
Conta en una nau de [[tapiador]] i destaquen a l'exterior els seus dos elevades torres, una d'elles —buida— rep popularment la denominació de «Torre dels Escacss» per la decoració de damers que presenta en el cos superior, i l'atra és denominada «Torre Nova». | Conta en una nau de [[tapiador]] i destaquen a l'exterior els seus dos elevades torres, una d'elles —buida— rep popularment la denominació de «Torre dels Escacss» per la decoració de damers que presenta en el cos superior, i l'atra és denominada «Torre Nova». | ||
Revisió de 10:01 26 set 2016
La iglésia de Sant Martín, també cridada «de les Torres Bessones», de Arévalo (Àvila, Castella i Lleó, Espanya) va ser temple cristià construït entre els sigles XII i XVIII. Actualment es troba molt restaurada i acull una sala d'exposicions (Centre Cultural de l'Iglésia de Sant Martín). Està situada en la plaça de la Vila.
,_1865.jpg)
És una de les 11 parròquies arevalenses que figuren en l'inventari de la Moradura Gil Torres de l'any 1250. Va ser fundat pels cavallers de la casta dels Tàpia per a ser el seu lloc d'enterrament i juntes. Com també va ocórrer en la arevalense iglésia de Sant Miquel va perdre la seua funció religiosa en l'any 1911. Durant el sigle XX va ser utilisada com a lloc d'almagasenament de gra i abandonada. A principis del sigle XXI l'Obra Social de Caixa d'Àvila la va convertir en espai cultural despuix d'una rehabilitació, des de llavors ha albergat numeroses exposicions, concerts i tallers.
Conta en una nau de tapiador i destaquen a l'exterior els seus dos elevades torres, una d'elles —buida— rep popularment la denominació de «Torre dels Escacss» per la decoració de damers que presenta en el cos superior, i l'atra és denominada «Torre Nova».
Conta en un atri romànic i un retaule barroc. En la seua pila baptismal va ser batejat Fra Juan Gil.
Va ser declarada monument nacional el 4 de juny de 1931[1], encara que va estar abandonada durant una gran part del sigle XX.