Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
| − | Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura | + | En [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]]. Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Fèlix Azzati i Descalci]]. [[Blasquisme|blasquista]]. |
| − | + | A raïl de la separació en [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat. | |
| − | En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. | + | En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del [[Partit Reformiste|Partido Reformista]] i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. |
Va ser nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia. | Va ser nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia. | ||
Revisió de 19:01 11 set 2016
Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià. En 1881 es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en 1889.
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.
Trayectòria política
En 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet. Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci. blasquista.
A raïl de la separació en 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en 1918 el banc de diputat.
En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.
Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en 1920 i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.